Com i a qui afecten les retallades en educació? (Joan Domènech)

… Aquí, ni a Catalunya ni a l’estat, no hi ha cap consciència d’això. Per exemple, l’escola pública no és un tema d’interès per a la classe política dominant en aquest moment. L’escola pública en el sentit d’un sistema integrador, comprensiu, que globalment i en general asseguri una igualtat d’oportunitats, un creixement del coneixement, un creixement de la societat del coneixement… Hi ha països que fa temps que han fet aquests deures; en canvi, nosaltres no els hem fet. Tenim un sistema molt disgregat.

—I és en aquest sentit que l’escola pública de qualitat perilla?
—Hi ha una cosa que passa desapercebuda: les retallades no afecten mai tothom igual. Tenim un sistema educatiu públic molt desigual, amb escoles de categoria molt diferent (de composició dels alumnes, d’implicació de les famílies, d’implicació dels professors…). Jo sostinc que les retallades no afecten totes les escoles igualment, sinó que sobretot afecten les puntes del sistema i els sectors més desafavorits. Per tant, les retallades afecten sobretot les escoles que són més fortes, vull dir que s’han plantejat amb més profunditat tota la qüestió pedagògica, i les escoles que tenen uns alumnes amb més dificultats.

—Per tant, les retallades sí que afecten l’escola pública de qualitat.
—Sí, afecten l’escola pública de qualitat. Una de les coses que ens volen vendre és la idea que la qualitat no depèn dels recursos. Això és una afirmació molt contradictòria i, si no s’explica bé, pots caure en la demagògia. Primer: si els recursos no afecten la qualitat educativa, això vol dir que durant tots aquests anys hem llençat els recursos per la finestra? Moltes escoles es poden sentir ofeses, perquè han estat moltes les escoles que han aprofitat tant com han pogut aquests recursos. Que n’hi ha que no ho han fet? És possible. Ja he dit que el sistema educatiu és molt desigual. Però quan es retallen aquests recursos les escoles que pateixen més són les que han aprofitat bé aquests recursos. Les altres també pateixen, però potser no de la mateixa manera.

—La consellera Rigau diu que la qualitat educativa no se’n ressentirà, gràcies a l’esforç dels mestres, que enguany faran més hores lectives. Però les condicions educatives preocupen, desmotiven, frustren, indignen els mestres…
—Sí, s’han de fer mans i mànigues per mantenir la màxima protesta de cara a l’exterior i, alhora, un bon clima intern, entre els professors.

• Pres d’aquesta entrevista de Montserrat Serra (Vilaweb) a Joan Domènech, que val la pena llegir completa

“Endavant amb l’aventura i no afluixem! Molta sort i bones lectures!”, petit homenatge a Emili Teixidor

El tot social que encara formem —qui sap per quant de temps— entorn de la cultura catalana està profundament commogut per la mort d’Emili Teixidor, autor de molts dels grans llibres que ens han ensenyat a llegir; a estimar llegir, millor dit. Em pregunto perquè en aquest bloc a penes hi ha referències a ell, quan en col·lecciono les obres i tinc les seves planes, gairebé, amb més cantonades doblegades que senceres. Potser la resposta és tan simple com això: és un autor tan ric, que se’m fa difícil d’encabir en la nota d’un bloc tot el que em suggereixen els seus llibres. Impossible, però, mantenir ara el silenci i no sumar-se al clam de la catosfera.

Per a mi, Teixidor, l’Emili, ha estat sobre tot un engrescador ben contagiós; i si algú ho llegeix com a fet menor, jo ho dic com a fet cabdal, molt més que haver estat «l’autor de Pa negre». Encara fa ben poc, escrivia: «El primer esglaó que ens eleva per damunt dels animals és el llenguatge. De manera que potser la millor manera de guanyar la batalla contra la invasió de les màquines que ens inunda i ens tempta cada dia, és la lectura. Els llibres són l’aliment d’aquesta màquina de lligar boira que és la intel·ligència, la imaginació, la memòria… O sigui que endavant amb l’aventura i no afluixem! Molta sort i bones lectures!».

Ens costarà dir-ho millor.

• Del pròleg a la recent reedició de Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, al que accedeixo en línia a través d’aquesta nota de Vilaweb.

Tendències d’enguany a la LIJ, a Vilaweb

«Quines tendències despunten enguany? Aquesta és la pregunta que VilaWeb acostuma a fer pels volts de Nadal a alguns editors de l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Hem parlat amb Iolanda Batallé de La Galera, Patrizia Campana d’Estrella Polar, Reina Duarte d’Edebé i Joan Carles Girbés de Bromera. No tots van d’acord en tot, però en general parlen de la davallada de la novel·la de vampirs, homes llop i zombis, en l’àmbit juvenil, i l’interès creixent que susciten els mons distòpics. L’interès per la novel·la gràfica, i l’increment de les novel·les híbrides, amb il·lustracions que fan la lectura més atractiva. I en el cas dels més petits, cada vegada es fan llibres-joc més sorprenents i atractius.»

• Llegiu complet

Tina Vallès llegeix el començament de ‘Maic’

• VilaWeb TV – secció de cultura