‘La Lluna vista des de la Terra a través de la tele’, de Toni Cucarella

La Lluna vista des de la Terra a través de la tele és un recull de contes d’humor agre, entre negre i feroç, escrits en el característic valencià ric de l’autor. Alguns neguitejen, d’altres fan esclatar en riallades salvatges. S’obre amb aquesta contalla:

CONTALLA DEL DIT PRENYAT

Això era un home que tenia dues mans i en cada mà cinc dits i va passar que un dia es va adonar que un polze se li havia unflat i va anar a cal metge i li va dir que tenia el polze prenyat i l’home es va indignar i es va afanyar a anar a missa i confessar-se i tan bon punt ho va haver fet es va tallar els dits i els va despatxar de casa.

Són contes centrats en personatges infeliços, marginats de la societat, la família o la parella ja sigui per obra aliena o també pròpia. Sobre la crisi de fa uns anys un diu paraules que tornen a ser ben vigents, per dissort:

Dic jo que la gent que té un treball tant se li dóna sentir en la tele que hi ha tres milions de desocupats com que cent milions de persones ja han anat a vore l’última pel·lícula de l’Spielberg. En tots dos casos, com a molt exclamaran: «¡Redell, quant de personal!» Però si ets tu qui ompli el sac dels desgraciats als quals els ha eixit el porc mesell de l’atur, ras i curt et cagues en la puta mare que ha parit a algú i envies a prendre pel cul la puta tele… Ara: respons així solament al principi, quan encara et corre suc de sang per les venes. Si arrossegues quatre, cinc, o com jo, sis anys mamant atur, havent-te pegat una fartada de caminar debades un fum d’empreses, havent-te xafigat la garita de l’Inem fins traure-li el llustre a l’empisat, la veritat, ja t’has quedat sense espenta ni per a mudar la pinta d’avorrit perenne que te n’ix…

• Toni Cucarella, La lluna vista des de la terra a través de la tele. Barcelona: Columna, 1990 (ISBN 84-7809-189-0), 1997 (ISBN 84-8300-456-9) i 2005 (978-84-664-0687-1).
• Bloc de Toni Cucarella
• Llengua col·loquial, llengua literària
• Cucarella a l’AELC
• En aquest bloc: El lledoner de l’home mort; L’hereu dels Tretze

El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella

El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella, mescla amb encert, al meu parer, diversos components que fan del conjunt una novel·la juvenil enriquidora i eficaç: lèxic saborós (a voltes, exigent), però també una acció intrigant que acabarà desvetllant tot un enigma complex; relacions familiars (de fill i pare i de tota una família) i amoroses (entre dos joves); història (primers anys del franquisme i exili) i experiència (de la història viscuda al passat i la maduració viscuda a la pròpia novel·la); la felicitat i la desgràcia; i personatges adults (de diverses generacions) i joves.

Vaig pujar dalt … El sol, que penetrava pels bucs de la paret i per un parell de traucs en la coberta de canyís i algeps deteriorada, il·luminava l’andana amb un encreuament de feixos de claros en els quals flotava una pluja de pols neguitosa. Per totes les bigues de la teulada penjaven cordells de cànem. Aquests cordells, vaig saber dies després per mon pare, s’empraven per a penjar-hi el tabac i assecar-lo, i també la dacsa, fins i tot els melons de tot l’any. I en altres temps més remots, quan bona part de les terres de la Costera, a l’igual que altres comarques valencianes, eren domini de les moreres, ací dalt criaven els cucs de seda…

Només amb el primer colp d’ull, ja vaig clissar la faenada que m’esperava per a ordenar tot aquell desori de pols i andròmines, i els tres baguls. (48-49)

Sobre la tria lingüística, vegeu aquesta reflexió de l’autor al seu bloc: «Llengua col·loquial, llengua literària» i la nota sobre L’hereu dels tretze. Parlant ara del producte editorial, entenc que la coberta més recent cal posar-la a la categoria (força habitual a la novel·la juvenil, però no per això més raonable) de les «imatges d’impacte sense més relació amb el text que una associació peregrina».

• Toni Cucarella, El lledoner de l’home mort. Bromera i Columna (L’espurna, 26), 1996; Bromera, 2006 (9.ª imp., ISBN 13: 978-84-7660-259-1).

A colp de pedal: L’hereu dels tretze, de Toni Cucarella

A colp de pedal (Prodidacta, segell Abril) és una sèrie de breus novel·les de colla, d’afany en bona part divulgatiu: donar a conèixer les comarques valencianes i algunes de les seves particularitats històriques, artístiques o naturals. Cadascuna està escrita en relació directa amb una comarca per part d’escriptors força coneguts dins el panorama de la LIJ valenciana.

El concepte de la col·lecció imposa uns límits clars i cal tenir present que parlem de llibres d’encàrrec. Però això no vol dir que no permetin passar una bona estona: en contra del mite romàntic del geni i la intuïció, jo entenc que l’art és abans que res un joc i la tensió dels condicionants afavoreix la creativitat en la mateixa mesura en què la dificulta.