‘El jove Sherlock Holmes: L’ull del corb’, de Shane Peacock

He llegit el primer volum de les aventures del jove Sherlock Holmes, que va aparèixer a l’estiu, i m’ha sorprès positivament. No és una adaptació desmanyotada com les habituals al cinema (efectisme buit, romanticisme barat), sinó una ficció curosa que imagina com podria haver arribat a formar-se la rara i difícil personalitat del millor detectiu de tots els temps.

En general no s’aprofita l’ocasió per a vendre idees anacròniques o ancorar falsament l’obra —per molt que la Irene Doyle o el Sigerson Bell del segon volum són més moderns que els seus contemporanis— i la reconstrucció dels ambients i recorreguts sembla feta amb cura. Hi trobem diversos personatges que seran clau en el món posterior i també homenatges per a afeccionats al món sherlockià, de forma que en poden gaudir per igual els que no coneixen encara el personatge i els que ja s’han endinsat en el seu món. Cal precisar que és una aventura relativament llarga, més que els contes originals i que les novel·les breus com El gos dels Baskerville. Tinc el dubte de si la violència de l’assassinat inicial era necessària; suposo que aquesta mort i una posterior (de la qual no puc parlar sense desvetllar de més) calen en part per a explicar una personalitat tan reservada i en més d’un sentit desequilibrada com ara la sherlockiana, però també és un signe dels temps, aquí sí: la segona novel·la s’obre amb la caiguda mortal d’un trapezista davant d’una multitud.

• Shane Peacock, El jove Sherlock Holmes: L’ull del corb. Castellnou, Barcelona, 2010. Traducció de Carme Pratdesaba Orri. ISBN 978-84-89625-68-6.
• El jove Sherlock Holmes: Mort en l’aire
• Arthur Conan Doyle, El gos dels Baskerville
• Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars

Comencen a publicar-se en català les aventures del jove Sherlock Holmes, de Shane Peacock

Fa cosa d’un any us parlava d’un llibre de Robert Newman, Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars, que al meu parer servava interès. Però el de Holmes és un personatge que no s’esgota i demana noves continuacions i adaptacions. En primer lloc, perquè no totes les seves històries originals, per clàssiques que les considerem, funcionen avui igual de bé. Més important encara, perquè el personatge és nostre, forma part de la nostra cultura, de les referències populars, fins de situacions de la vida quotidiana. És d’aquelles figures ja universals que reconeixem amb una simple silueta.

El buit de Newman s’omple ara amb l’inici de la publicació d’una nova sèrie, El jove Sherlock Holmes, del canadenc Shane Peacock, que fa un moviment habitual per exemple en el món dels còmics: recrear la infància o joventut dels herois, el seu període de formació, el seu primer cas. El primer volum s’anomena L’ull del corb i es presenta així: «Londres, 1867. Una dona és assassinada brutalment en un carreró. No gaire lluny d’allí, un jove de tretze anys somia una vida millor. Captivat pel crim, decideix saber-ne més coses… i acaba convertit en sospitós.» La pàgina d’informació de l’editor, Castellnou, és aquesta.

• Shane Peacock, El jove Sherlock Holmes: L’ull del corb. Castellnou, Barcelona, 2010. Traducció de Carme Pratdesaba Orri. ISBN 978-84-89625-68-6.

El gos dels Baskerville, d’Arthur Conan Doyle

Si hagués d’escollir una novella d’Arthur Conan Doyle per tal d’introduir els lectors en el món de Holmes i Watson, triaria El gos dels Baskerville. No així l’Estudi en escarlata, el relat inicial del món holmesc, també novel·la breu, però molt més insegura del que vol fer: es concedeix massa protagonisme a un melodrama secundari i durant moltes planes perdem de vista al detectiu i el seu amic, que sens dubte ens interessen més que una presentació exagerada de la «secta» mormona.

Els gos dels Baskerville són prop de 200 planes d’investigació, terror i misteri, difícilment oblidables. Una bona edició pot ser la de l’Aula Literària de Vicens Vives, per la seva doble anotació (vocabulari i comprensió de la lectura) i les il·lustracions de Juan Ramón Alonso, correctes i eficaces, sovint amb recreació de les ombres pròpies de la història. També s’hi inclouen una introducció útil i diverses activitats, com és propi de la col·lecció, però això ni ho recomano ni ho deixo de recomanar, donat que neix d’una interferència d’interessos, com són el plaer lector (llegir pel sol fet de gaudir-ne) i l’ensenyament de la comprensió lectora (necessari, però amb freqüència allunyat de la màgia i l’emoció del text). La traducció de Joan Mateu es llegeix bé, tret, al meu parer, del detall de la deducció del CCH, que s’interpreta alhora en català (Club de Caçadors de…) i en anglès (Charing Cross Hospital).

• Arthur Conan Doyle, El gos dels Baskerville. Vicens-Vives, 1994, 1997 (2.ª ed.), 2006 (2.ª reimpr.). Traducció de Joan Mateu i Besançon. Il·lustracions de Juan Ramon Alonso. xxxiii+200+17 p. ISBN 978-84-316-3474-2.
• Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars
• El jove Sherlock Holmes: L’ull del corb
• El jove Sherlock Holmes: Mort en l’aire

Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars

Trobo una llàstima que no s’hagi recuperat Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars (The Case of the Baker Street Irregular: A Sherlock Holmes story), d’en Robert Newman (Laia, 1983, 1987), una novel·la que era una bona introducció, o potser també un bon complement, al món del detectiu més famós de la literatura.

La novel·la introdueix tres personatges infantils (un de Cornualla i dos germans londinencs), que seran claus perquè en Holmes pugui resoldre un cas que de retruc acabarà afectant un dels propis nens. La trama dels adults inclou ambició, venjança i xantatge, amb segrestos i fals terrorisme; però no és mai violenta en excés (no ho solen ser els casos d’en Holmes en general, però aquí és gairebé tot encara més indirecte). El to general va derivant cap al melodrama, com potser és propi d’una novel·la ambientada a l’època; un sarcasme final del detectiu fa de comentari irònic sobre la pròpia novel·la. Els raonaments i modes de conducta d’en Holmes són reconstruïts amb encert (de fet, és fàcil de recordar passatges i recursos de diversos relats), com ho és la caracterització d’en Watson. Donat que no tenim novel·les holmesianes (només relats breus i uns pocs d’extensos) i que els textos de Conan Doyle mai no donen gaire espai als infants, seria una bona idea recuperar aquest llibre, que cobria un buit.

• Arthur Conan Doyle, El gos dels Baskerville
• El jove Sherlock Holmes: L’ull del corb
• El jove Sherlock Holmes: Mort en l’aire