Tag Archives: relacions familiars

‘Una nit bestial’, de Meritxell Martí i Xavier Salomó

Una mare i un fill van en cotxe i, a través del que xerren, els anem coneixent. Al mateix temps, i d’altra banda, ens assabentem que aquella nit, al bosc, en passa alguna: potser són caçadors, potser un incendi, però hi ha molts animals en marxa, és una nit bestial. La clau ens la dona una de cada tres planes, una il·lustració sense text, com les següents:

Il·lustració de Xavier Salomó: la bústia de la família Ànec

Il·lustració de Xavier Salomó: la bústia de la Senyora Serpota

La història avança per aquest camí doble, entre vivències realistes amb alguns tocs d’humor, fins a assolir dos finals diferents (dos, o potser tres). Sense desvetllar de més aquí, el llibre resulta simpàtic i, d’altra banda, fuig de la narració lineal tant per l’ús del diàleg com per la doble línia d’acció.

  • Meritxell Martí, Una nit bestial. Il·lustracions de Xavier Salomó. Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blanca), Barcelona, 2008. ISBN 978-84-661-2059-3.
  • Bloc de Xavier Salomó
  • Bloc de Meritxell Martí

El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella

darabuc-toni-cucarella-lledonerEl lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella, mescla amb encert, al meu parer, diversos components que fan del conjunt una novel·la juvenil enriquidora i eficaç: lèxic saborós (a voltes, exigent), però també una acció intrigant que acabarà desvetllant tot un enigma complex; relacions familiars (de fill i pare i de tota una família) i amoroses (entre dos joves); història (primers anys del franquisme i exili) i experiència (de la història viscuda al passat i la maduració viscuda a la pròpia novel·la); la felicitat i la desgràcia; i personatges adults (de diverses generacions) i joves.

Vaig pujar dalt … El sol, que penetrava pels bucs de la paret i per un parell de traucs en la coberta de canyís i algeps deteriorada, il·luminava l’andana amb un encreuament de feixos de claros en els quals flotava una pluja de pols neguitosa. Per totes les bigues de la teulada penjaven cordells de cànem. Aquests cordells, vaig saber dies després per mon pare, s’empraven per a penjar-hi el tabac i assecar-lo, i també la dacsa, fins i tot els melons de tot l’any. I en altres temps més remots, quan bona part de les terres de la Costera, a l’igual que altres comarques valencianes, eren domini de les moreres, ací dalt criaven els cucs de seda…

Només amb el primer colp d’ull, ja vaig clissar la faenada que m’esperava per a ordenar tot aquell desori de pols i andròmines, i els tres baguls. (48-49)

Sobre la tria lingüística, vegeu aquesta reflexió de l’autor al seu bloc: «Llengua col·loquial, llengua literària» i la nota sobre L’hereu dels tretze. Parlant ara del producte editorial, entenc que la coberta més recent cal posar-la a la categoria (força habitual a la novel·la juvenil, però no per això més raonable) de les «imatges d’impacte sense més relació amb el text que una associació peregrina».

  • Toni Cucarella, El lledoner de l’home mort. Bromera i Columna (L’espurna, 26), 1996; Bromera, 2006 (9.ª imp., ISBN 13: 978-84-7660-259-1).