El nom de Nadal, de Joana Raspall

.

EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d’alegria…

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!

.

.

Tret de Joana Raspall, Font de versos, il·lustrat per Josep Antoni Tàssies, Baula (Ala Delta verda, 5), 2003. La il·lustració de Tàssies correspon al poema i es treu de la p. 73.

Bon Nadal!

–

–

Quan vingui Nadal
omplirem la taula
de neu de paper,
de bufandes blaves,
roges i verd fosc,
de flors al barret
i de botons negres
que et faran l’ullet,
nassos pastanaga
i mils de colors,
i d’una abraçada
i un desig d’amor,
que ens durà a aixecar-nos
i repartir pau
tothom i tothora.
A tots, Bon Nadal!

–

La imatge procedeix d’aquest taller de manualitats d’Arts Enrichment.

Nadal és època de molta activitat a les aules i també als blocs d’infantil. Trobareu molts poemes de Nadal a Bibliopoemes, de la Biblioteca de Cocentaina; la Isabel Barriel té tot un bloc dedicat a la poesia nadalenca, amb poemes de mètrica lliure i caràcter laic i sovint crític; d’altra banda, la Dolors Todolí ens ha avisat de la publicació d’aquest conte, «Buscant un arbre de Nadal», on tot un Pare Noel és tan enfeinat, que ni se’n recorda de l’arbre. Ara com ho resoldrà? El tallarà del bosc? També podeu visitar l’ample dossier nadalenc d’edu365.cat.

Parlant de contes: el Taller del CP Castell de Santa Àgueda ha completat el seu segon relat col·lectiu (a falta de títol), on podreu comprovar que les gallines són més eixerides del que la fama diu: els pollets no s’estan ni del mòbil, a l’hora de resoldre un problema! També us vull fer esment d’un altre bloc que recull contes escrits pels alumnes, ara en castellà i gallec: Ti tamén contas, del CEIP Mestres Goldar. D’aquí a uns dies, a propòsit d’un poema de Carner, us parlaré d’un tercer espai de relats infantils.

Afegeixo un poema d’en Martí i Pol, enviat per una amiga del bloc:

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

(Miquel Martí i Pol, Per molts anys!, ed. Barcanova)

Sons d’olor: llimones, pinyes… i el que imagineu

El Quadern de sons de Ricard Casals Alexandrí és un espai de música on, entre moltes notes i reflexions interessants, així com un munt d’instruments imaginaris dibuixats pels nens en el marc d’una gira escolar d’Ara va de bo, he trobat aquest poema que us copio de seguit:

.

Hi ha una llimona
acabada d’obrir
a la cuina.

Si l’olor fos so,
seria una música tènue
de bon escoltar.

.

Juga amb la sinestèsia, com aquell famós vers d’en Ferrater, «color d’olor de poma». Sense tecnicismes: juga a mesclar sensacions de sentits diferents (el que veiem i el que olorem, a Ferrater; el que olorem i el que sentim, a Casals). Si l’olor fos so, i la fruita fos una altra, què imagineu? Per exemple:

Hi ha una pinya
que s’acaba d’esberlar
al meu fruiter,
de tan madura.

Si l’olor fos so,
seria una música densa
com de tambors a la selva.

Quins sons d’olor imagineu vosaltres? Us animeu?

.

• La imatge de la llimona (molt reduïda de mida i resolució) té © de Gk-PhotoGalerie.de. La de la pinya procedeix de Free-picture-fotos.

Cel de fulles i ocells

–

–

Tampó rere tampó

s’envola de la taula

un cel d’ocells, de fulles,

de somnis i de faules.

–

–

• A partir d’un pòster creat amb tampons de patata per una nena de tres anys.

 

Capsetes de fruita (tot jugant amb un poema d’Antonio Rubio)

A Bibliopoemes —un espai de reunió amable de tots els interessats en la poesia infantil i juvenil en català (i altres idiomes), que aquest octubre acaba de complir un any de vida— vam fer fa poc un petit experiment.

S’iniciava amb una sèrie de capsetes de fruita, creada a partir d’un poema d’Antonio Rubio, «Cajitas frutales». Després demanàvem que, qui volgués, s’animés a continuar la sèrie, cadascú amb el seu estil i les seves preferències. Aquest és el conjunt de capsetes. Si us animeu a seguir (i ens queden fruites, que ja no ho tinc tan clar…), podeu fer-ho aquí mateix, als comentaris, o bé allà. També podeu triar i remenar i fer la vostra selecció; o portar-ne algunes a l’aula o als tallers de poesia, per tal que se’n facin de noves o se’n completin d’altres deixades amb buits.

La capseta d’aglà forma part d’una sèrie de fotografies amb © de Elke Menzel-van den Bruck.

(Afegeixo una curiositat: on podria acabar millor aquest manat de poemes que… a un bloc de cuina?)

CAPSETES DE FRUITA

Per a desar
un pessic de raig de sol
una capseta
de pinyol.

Per a desar
la polsada de safrà,
una capseta
d’aglà.