Aquest és l’un,
aquest és l’altre.
Tant m’estimo aquest,
com aquest altre.
Aquest fuig
aquest l’encalça,
aquest s’ho mira,
aquest es gira,
aquest s’hi ajeu i
aquest fa deu.
S’hi pot jugar des del moment que el nen pot mantenir la mà oberta. El nen posa les mans obertes amb el palmell de cara a l’adult. Aquest, fent pinça amb la mà va tocant tots els dits correlativament.
He pres la descripció del joc i la versió concreta del poema de Jocs infantils d’arreu del món. Com en tot allò tradicional, hi ha petits canvis a cada casa: per exemple, tant és aquest com aquest altre (enlloc de tant m’estimo…), aquest l’empaita (enlloc de l’encalça), aquest s’hi asseu (no s’hi ajeu)…