Tag Archives: Poemes en català

Capsetes de fruita (tot jugant amb un poema d’Antonio Rubio)

A Bibliopoemes10px-external-3.png —un espai de reunió amable de tots els interessats en la poesia infantil i juvenil en català (i altres idiomes), que aquest octubre acaba de complir un any de vida— vam fer fa poc un petit experiment.

S’iniciava amb una sèrie de capsetes de fruita, creada a partir d’un poema d’Antonio Rubio, «Cajitas frutales»10px-external-3.png. Després demanàvem que, qui volgués, s’animés a continuar la sèrie, cadascú amb el seu estil i les seves preferències. Aquest és el conjunt de capsetes. Si us animeu a seguir (i ens queden fruites, que ja no ho tinc tan clar…), podeu fer-ho aquí mateix, als comentaris, o bé allà10px-external-3.png. També podeu triar i remenar i fer la vostra selecció; o portar-ne algunes a l’aula o als tallers de poesia, per tal que se’n facin de noves o se’n completin d’altres deixades amb buits.

La capseta d’aglà forma part d’una sèrie de fotografies amb © de Elke Menzel-van den Bruck10px-external-3.png.

(Afegeixo una curiositat: on podria acabar millor aquest manat de poemes que… a un bloc de cuina10px-external-3.png?)

darabuc-elke-menzel-van-den-bruck-eichel_apr06_3.jpg

CAPSETES DE FRUITA

Per a desar
un pessic de raig de sol
una capseta
de pinyol.

Per a desar
la polsada de safrà,
una capseta
d’aglà.

Continua llegint

Anuncis

Poesia grega del segle XX: Ítaca, de Kavafis

La poesia grega del segle XX ha estat fonamental en el conjunt de la poesia occidental, amb un autor imprescindible, com Kavafis, i diversos autors de gran qualitat i ressò universal gràcies al premi Nobel de literatura. Mentre buscava referències i traduccions he trobat una pàgina de resum poc vistosa, però molt minuciosa: La cultura grega moderna10px-external-3.png. Pel que fa als llibres, vegeu sobre tot l’apartat de Traduccions10px-external-3.png.

Comencem pel clàssic «Ítaca», de Kavafis, potser especialment conegut per la versió de Lluís Llach (vídeo de You Tube a Verges, 200710px-external-3.png). És la traducció de Carles Riba:

darabuc-ulisses-aph-pt.gif

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

En el nostre lloc de traducció trobareu una nota sobre les versions de poesia neo-grega moderna al castellà10px-external-3.png. Recentment, el PEN català va organitzar un divendres de poesia i música grega10px-external-3.png, amb la presència tant de Vicente Fernández (un dels principals traductors de la literatura neo-hel·lènica al castellà, de qui parlem a la mencionada nota) i de Carles Miralles (potser l’hereu més destacat de la tasca traductora de Riba). Un altre traductor molt destacat de Kavafis és Joan Ferraté; a Tinta xinesa10px-external-3.png podeu llegir Murs10px-external-3.png.

La imatge la vaig trobar a A não perder10px-external-3.png. El llibre de Riba està editat per Curial i compta amb una segona part traduïda per Alexis Solà. Són diferents d’estil, però tots dos són fonamentals a una biblioteca de poesia del segle XX en català.

Nit, de Joana Raspall

darabuc-kleine-dunkle-gasse-joana-raspall-fotogemeischaft-de-red.jpg

Mirallets,
ullets d’estel,
bocins de claror trencada,
si us pogués arreplegar
us baixaria.

Faríeu de fanalets
a la fosca cantonada,
i el carrer negre i desert
com un firal lluiria!

  • Fotografia presa de Fotogemeinschaft10px-external-3.png (reduïda i sense passepartout). A Viu la poesia10px-external-3.png, d’on he tret el text, podeu veure i sentir vídeos de la Joana Raspall tot llegint aquest poema i molts d’altres; si us interessa la poesia, no deixeu de passejar pel seu lloc web.
  • Dins aquest mateix bloc, podeu veure també Bombolles.