‘Primavera’, de Núria Albó, il·lustrat per Caterina Roca

Il·lustració de Caterina Roca. Punxeu-hi per ampliar-la.

• Núria Albó, M’ho ha dit el vent. Il·lustracions en color de Caterina Roca. Edicions del Roure de Can Roca (Barba Blava, 1), La Garriga, 2009. 80 pp. ISBN 978-84-936599-7-4.
• Núria Albó, poeta… per molts anys!

Cançó després de la pluja, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

.

.

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

.

(Poema 1 de «Fira encesa», secció inicial d’Imitació del foc. Imatge de BocaJoe)

Lliures cavalls, a l’alba, de Salvador Espriu

.

.

Lliures cavalls, a l’alba,
per la deserta platja.
Veus i tambors proclamen
la primavera.

Després, fet nou silenci
damunt el mar, les hores
encadenades besen
la sorra molla.

.

(Poema XXI del Cementiri de Sinera)

Couperin a l’hivern, de Màrius Torres

 

.

.

COUPERIN, A L’HIVERN

Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.

Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.

Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç
de més lluny que d’una primavera.

.

(Poema 40 de les Poesies de Màrius Torres, llibre tercer, segons l’edició de Coyoacan, Mèxic, 1947.)

Arbres de maó (haikus per a nens, 2)

 

 

Arbres de maó,

piuladissa de metall…

aquí també és maig?

 

 

• La imatge és una escultura al carrer, ja molt viscuda, de la il·lustradora de llibres infantils Juliet Kepes. Vegeu Cambridge Public Art.