Tag Archives: Oriol Vergés

‘Els tres pergamins de Ripoll’, d’Oriol Vergés

La història, com a forma de relat amb sentit sobre un període passat, és cosina germana de la novel·la; però en el cas de la cultura catalana, ha estat un camp encara més sovintejat pels autors de ficció juvenil pel fet que, durant molts anys, la història del país no s’ha pogut estudiar a l’escola.

Els tres pergamins de Ripoll, d’Oriol Vergés, és una novel·la històrica menys coneguda que per exemple La ciutat sense muralles, i probablement és menys ambiciosa; però conjuga amb encert i entreteniment les aventures, l’humor i la descripció de diversos àmbits de la Catalunya del segle XI, com ara l’escriptori d’un monestir, la vida rural o la Lleida àrab. Fou la proposta que engegà la col·lecció (encara disponible) «Les Arrels. L’aventura i la història», que, amb 23 volums, arriba fins el 1938.

‘El cangur de gossos’, d’Oriol Vergés

Passejo la meva gossa i s’atansa un noi jove, que somriu i li fa una carícia a l’Abril. Demana la raça (ningú podria dir-la, però hi ha apostes sobre quin deu haver estat l’encreuament), li diu afalacs i ens fa a mans un retall de paper on anuncia que passeja gossos per hores.

L’anècdota és real, però bé podria haver sortit d’El cangur de gossos, un text d’Oriol Vergés il·lustrat per Carme Peris. Es tracta d’una novel·la de creixement, de to positiu, amb trets d’humor i exageració però sense perdre el vessant realista. El protagonista, que no s’entén amb els estudis, provarà primer sense sort la feina de repartidor de pizzes, i després, ja amb més èxit i tot retrobant i reconduint els personatges (humans i animals) de la primera feina, la de cangur de gossos. Al llarg de tot el procés haurà d’anar fent tries que li aniran permetent de conèixer-se millor i obrir-se un camí propi.

Il·lustració de Carme Peris