Tag Archives: Montse Ginesta

‘El zoo a casa’, de Joaquim Carbó

El zoo a casa (de Joaquim Carbó, amb il·lustracions de Montse Ginesta) va iniciar la important col·lecció de La Xarxa, on destaquen, al meu parer, els títols de Miquel Obiols. Era un any clau a la nostra història: el 1975.

El text conta, amb humor i cert afany de divulgació, les aventures de dos xicots enamorats de les bèsties, que converteixen un xalet en un zoo. Un d’ells sosté la teoria que es pot educar els animals per tal que mengin farinetes, en lloc de carn. A El zoo a casa trobarem elements ja antics (avui hi ha pocs estudiants en una dispesa, més aviat comparteixen pis; i potser, encara que la novel·la no té cap pretensió de globalitat social, s’hi troben de menys personatges femenins amb més relleu que el satíric), però encara es llegeix amb plaer.

Anuncis

‘País d’Oc’, de Renée Mathieu

«País d’Oc», de l’occitana Renée Mathieu, il·lustrat per Montse Ginesta

‘Fa tres dies que plou’, de Renée Mathieu

«Fa tres dies que plou», de Renée Mathieu, il·lustrat per Montse Ginesta

  • Renée Mathieu, Sons i cançons. Il·lustracions de Montse Ginesta. Joventut, Barcelona, 1988. ISBN 84-261-2341-4.

‘El savi rei boig’ i ‘L’home de Penyagolosa’, d’Empar de Lanuza

darabuc-empar-de-lanuza-home-de-penyagolosa-savi-rei-boigEl savi rei boig i L’home de Penyagolosa, d’Empar de Lanuza, són dos reculls de rondalles d’estil clàssic, amb els seus components habituals de moral, aventura i humor, i l’element potser més modern de l’amor propi, l’autoestima.

Així, «L’home de Penyagolosa» cedirà els seus petits tresors (botes, brúixola i rellotge) a qui resolgui una endevinalla, però si algú no n’és mereixedor, els perderà i patirà escarni. A «El savi rei boig», caldrà ser llest i valent per tal de curar la bogeria del rei. A «Un ase molt ruc», un avar haurà de tornar al seu amo legítim un ase que xerra (i xerra de més, pel que ell voldria) i el deixa en ridícul. A «Antoni, Joanot i les perdius», l’esforç de dos amics per educar dos perdius en contra del criteri del poble acabarà essent de molta utilitat per a tots. A «Les quatre sendes», tres filles recorren el món cercant la fortuna i hauran de superar una prova.

  • Empar de Lanuza, El savi rei boig i altres contes. Il·lustrat per Montse Ginesta. La Galera, 1979 (2004, 23.ª ed., dins col·l. Grumets, 4, sèrie vermella). 144 p. ISBN: 978-84-246-8104-3.
  • Empar de Lanuza, L’home de Penyagolosa i altres contes. Il·lustrat per Roser Capdevila. Bromera (El Micalet Galàctic, 10), 1991 (2008, 11.ª ed). 88 p. ISBN 13: 978-84-7660-090-0.

Premi Rovelló honorífic 2009: votació oberta

darabuc-premi-rovello

Si voleu participar amb el vostre vot en la selecció del premi Rovelló —enguany, honorífic—, cliqueu a la imatge superior. Podeu triar entre la Montse Ginesta, en Joles Sennell, el Racó del Llibre de Rubí, l’editorial Joventut i la biblioteca de Palafrugell. No és gens fàcil!

‘Medusa’, de Ricard Bonmatí

darabuc-medusa-jellyfish-qualle

*

Ombrel·la urticant
de l’home invisible
que al mar refrescant
fas ombra impossible,

si un cos veus nedant
i et gosa remoure,
si estava cremant,
¡l’acabes de coure!

*

  • Ricard Bonmatí, Estimades feres. Hi ha una primera edició amb dibuixos de la Roser Rius a Bruño, 1990, i una de més recent, il·lustrada per la Montse Ginesta, a Baula (Ala Delta), 2009, ISBN 978-84-479-1952-9. Foto de william a Flicker: medusa a un aquari.

Madò Cullereta, d’Alf Prøysen

Els contes de Madò Cullereta (en noruec, Teskjekjerringa), de l’Alf Prøysen, tenen prop de mig segle de vida, però no han perdut el seu encant, a voltes compasiu, a voltes satíric, tot sovint força desinvolt i en general d’altre temps (però aquesta és part de la gràcia de la literatura, que ens permet de viatjar al passat). La Madò té la característica que, tot de sobte i no se sap per quan de temps, es fa «petita petita com una cullereta de cafè».

M’agrada especialment, per exemple, el relat de la cotorra Adéuclavellmorenet, que viu amb la família Alegria-Animació, el caràcter de la qual no respon gaire exactament al sentit dels cognoms. Madò es farà petita i la cotorra la tancarà a la seva gàbia i la cobrirà amb un drap, just quan la senyora Felicitat Animació entra a la casa amb unes amigues i conta com és de molesta la seva veïna (en realitat, la senyora Animació abusa una i altra vegada de l’amabilitat de Madò); Madò ho aprofitarà per dir quatre veritats des del seu amagatall. En català van ser traduïts per Jordi Jané i Mary Rød i publicats per Joventut, amb il·lustracions de la Montse Ginesta.

Una il·lustració de la Montse Ginesta, treta de Madò Cullereta al bosc meravellós:

darabuc-alf-proysen-montse-ginesta-mado-cullereta

Quan parlem de llibres de fa anys, i més si a sobre retraten gent gran, podem trobar mostres de violència a la vida familiar que avui es consideren intolerables i gens aptes per als llibres infantils. Tanmateix, es poden usar per xerrar i debatre sobre el tema, per saber com podia ser la vida de fa uns anys (i com ho és encara, per dissort, en alguns casos) i, si el tractament és humorístic, per fer-ho justament amb una mica d’humor, que li tregui ferro al tema. Un exemple (el context: Madò és molt nerviosa perquè ha recollit i guarit una cornelleta que, un cop recuperada, vol marxar a fer la seva vida, però Madò no vol que se’n vagi i la voldria retindre per sempre):

Madò Cullereta s’havia enfadat amb el marit i per dinar només li havia fet coca de bacallà freda i peles de patata bullides.
—I si no t’agrada, et fas el dinar tu mateix! —li va dir mig plorosa, repenjada al taulell de la cuina.
L’home va marxar gairebé sense dinar. I quan se n’anava li va dir des del llindar de la porta:
—Em sembla que t’has begut el poc enteniment que tenies!
I va tancar de seguida, per por de trobar-se algun plat esmicolant-se-li al cap, com ja havia passat d’altres vegades.

Quan es farà petita, Madò experimentarà en la pròpia carn la seva decisió, amorosa però tirana: la cornella se l’endurà amb el grup i aquests la voldran retindre en contra de la seva voluntat. Els contes funcionen tot sovint així, amb procesos d’aprenentatge.