He hagut de pensar qui eres, quins eren els teus drets, que no eres com una d’aquelles —tantes— persones que en l’escenari de la nostra vida ens hem acostumat a veure només com a extres, com a figures satèl·lit. He hagut de desprendre’m de la meva visió «jo» del món per poder comprendre que tu també ets un «centre» de vida humana, que tu ets tan «jo» —tan protagonista, doncs, tan únic i tan «principal»— en el teu univers com pugui ser-ho, en el seu, qualsevol altra persona.
Així diu Josep M. Espinàs en una de les pàgines inicials d’El teu nom és Olga. Ell ho deia en referència a la seva filla «subnormal» (per fer servir la paraula que l’autor reivindica usar en contra de la invisibilitat de les persones amb un grau alt de discapacitat intel·lectual); però a mi em sembla vàlid en relació a qualsevol nen o nena: tu ets tan jo com jo.
- Josep M. Espinàs, El teu nom és Olga, La Campana, Barcelona, 1986 (cita de 22a. edició, 1991, p. 13)
Darabuc · literatura per a infants i joves 