Exposició d’originals de Gustavo Roldán i Ramón París

Pitgeu per a ampliar

‘Gratacels’, de Lola Casas

.

GRATACELS

Voldries menjar
———la lluna,
voldries llepar
———un estel…
Ni tant sols fas pessigolles
———als núvols que creuen el cel!

.

• Lola Casas, Retalls poètics. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats), Barcelona, 2001. ISBN 84-8415-276-6.
• Vegeu també: «Cançó per a fer asseure gratacels», de Joan Armangué.

‘Tocar-cel’, de Lola Casas

.

TOCAR-CEL

La mà de l’enxaneta
és una estrella
de cinc puntes
que corona
———el cel
———d’un dia de castells.

.

• Lola Casas, Retalls poètics. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats), Barcelona, 2001. ISBN 84-8415-276-6.

Paloma Valdivia i Gustavo Roldán, al cicle EDICCIÓ de Laie

Cliqueu a la imatge per accedir al bloc d’Hipòtesi

‘El bolet’, de Pep Molist

.

EL BOLET

Porteu sabates de xarol
—————————als peus.
Agafeu un bastó de canya
————————— a la mà.
Poseu-vos un vestit de vellut
—————————al cos.
Cordeu-vos uns botons de nacre
—————————als traus.
Lligueu-vos una cinta de seda
—————————al coll.
I, en acabat, aposenteu-me
—————————al cap.
————————Sí, senyor!
Si no és així, abandoneu-me
al penjador—————
d’un rebedor
i, en entrar, tots digueu-me:
————————Sí, senyor!

Tots els bolets porten barrets. Però només hi ha un barret a l’univers que li diuen bolet, com si el món dels barrets fes un petit homenatge al seu origen més natural.
En alguns llocs, a un barret tan distingit li diuen «bombín», perquè també s’assembla a les bales dels canons. Història a part, no és ni alt ni baix, ni gras ni prim. Amb ala estreta, amb copa arrodonida i gairebé sempre de color negre. Aquells que porta a sota solen ser dels que els agrada treure pit, i es passegen alts i drets com a senyors que són.
Amb mesura, li agrada l’aventura. Els que el van fer més famós van ser dos bessons, aventurers maldestres, que acompanyaven Tintín. O també, Babar, l’elefant que un dia va decidir vestir-se com els senyors.
Ara, el que més desitja és una persona que surti sovint a passejar a mitja tarda, però sobretot voldria descansar en un penjador ben visible al rebedor d’una casa senyorial, i que tothom sabés de la seva presència i admirés la seva senyoria.

• Poema i explicació de Pep Molist, Tants barrets, tants caps. Mostra de barrets, capells i gorres. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-676-1/978-84-8415-676-5.

L’eriçó, de Gustavo Roldán

.

L’eriçó, de l’argentí Gustavo Roldán (ed. Thule), és un àlbum que ha agradat molt als meus nanos d’infantil. Explica, amb imatges d’aspecte senzill —poques línies i, essencialment, dos colors— però molta força expressiva, una història de gana i astúcia, narrada amb humor. El petit eriçó està famèlic, però l’únic que troba per menjar queda fora del seu abast, a dalt de tot d’una estranya palmera (o d’un pomer, segons em solen dir els nens). Demana ajuda en dues ocasions, però sense èxit. Per sort, veu arribar un elefant de la família dels elefants molt llestos, que saben contar mentre salten i…

.

(Al Taller teniu unes fotos del grup petit de Moratalla fent d’elefants llestíssims; són imatges d’una nul·la qualitat tècnica, però simpàtiques.)

.