‘El camí del Bandama Vermell’, d’Alícia Gili i Sílvia Romero

La nova intensificació del conflicte civil de la Costa d’Ivori és una de les realitats que sol agafar Occident amb el pas canviat. Vivim d’esquena a l’Àfrica negra, encara que, en bona part, la situació actual del continent tingui molt a veure amb la colonització i descolonització, que van forçar convivències i atorgar el poder a grups enfrontats a d’altres.

En català, tanmateix, tenim la sort de poder llegir la novel·la El camí del Bandama Vermell, d’Alícia Gili i Sílvia Romero, premi Columna Jove 2010. Narra el creixement violent i sobtat de dos germans raptats i convertits, l’un en nen soldat, l’altra en esclava i prostituta. El llibre no estalvia cap de les atrocitats habituals en les guerres civils africanes i particularment en la instrucció dels joves com a màquines d’obediència cega: és això o la mort. Ni ens ho estalvia ni s’hi complau morbosament, però el sabor és netament amarg, com ho és la realitat que vol descriure. La intensitat emocional d’aquest descens al pou més fosc queda endolçida només per l’afecte dels dos germans i el recurs epistolar, amb les pauses pròpies del canvi de punt de vista i els encapçalaments i comiats amorosos.

• Alícia Gili i Sílvia Romero, El camí del Bandama Vermell. Grup 62 (Estrella Polar-Columna Jove), 2010. ISBN 978-84-9932-101-1.
• Lloc web del llibre
• El llibre al web de l’editor

Nit d’ombres voraces, d’Agustín Fernández Paz

Nit d’ombres voraces, d’Agustín Fernández Paz, és una novel·la d’intenció política, on es posa en contrast una generació actual madura en el terreny de les relacions amoroses (la de Sara i Daniel) però inconscient i gens compromesa en l’àmbit polític, amb la generació perduda i perdedora de la guerra civil, la del galleguisme republicà i revolucionari, d’amor intens per la persona, la terra i la cultura estimades. En segon pla, passen les generacions silencioses d’entre mig.

«Al cap de tants anys», l’oncle Ramon, la història del qual es recuperarà mercès al tòpic dels secrets de la vella casa familiar heretada, «havia revolucionat la meva vida», conclourà Sara; i entenc que el terme «revolució» no és casual, sinó la proposta ideològica del llibre de continuar amb la revolució social engegada pels vells mestres de la república. Per això (i perquè és característic de l’autor) hi trobem també una ambientació literària constant, on els llibres són clau en la caracterització dels personatges, en les seves reflexions i àdhuc en la resolució del misteri familiar.

Però no només: l’oncle Ramon, mort de fa molt, es fa notar com a presència davant de Sara per tal de guiar-la en la descoberta del passat colgat pel silenci (d’acord amb el tòpic del fantasma que no pot descansar en pau fins que la seva història es recupera, com trobem també per exemple a Les llàgrimes de Shiva, de César Mallorquí). Però en aquest cas la intervenció sobrenatural serveix per provocar la maduració política de la protagonista, que per atzar (o no?) ha heredat el nom de l’estimada de l’oncle Ramon, Sara, i rebrà a mans un anell d’or (real i simbòlic) que «em recorda el passat del qual vinc i em dóna confiança cada nou dia. Supose que viure no ha de ser fàcil, però no tinc gens de por. Perquè amb mi està el futur».

Resoldre tot això en 150 planes no especialment atapeïdes és difícil i no tinc clar que la novel·la no perdi força per abusar del blanc i negre ni s’estigui de caure en el sermó. Tanmateix, el plantejament és inusual, interessant i emotiu, l’escriptura és molt clara i la traducció de Josep Franco es llegeix de molt bon grat.

• Agustín Fernández Paz, Nit d’ombres voraces. Bromera (L’Espurna, 65), 2003. 160 pp. ISBN 84-7660-781-4.

‘Infant refugiat adormit’, de Carles Riba

.

.

Com qui reposa
en l’amor o en l’onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.

.

• De Tankes de les quatre estacions, recollides a Del joc i del foc. (Riba escrivia “tannkas“, però el DIEC recull ja la forma normalitzada.)
• Ja que parlem de haikus i tankes, en Salvador Barrau recull als comentaris que l’Associació de Veïns de Coll-Vallcarca ha organitzat l’edició de 2008 del concurs Grau Miró; i ens anima a visitar la revista digital No-Michi (en castellà), especialitzada en aquesta forma mètrica hiperbreu.
• La fotografia procedeix d’aquesta notícia d’ABC News, sobre la presència de refugiats iraquians als Estats Units.