El manuscrit d’Alí Bei, de Josep M. Benet i Jornet

El manuscrit d’Alí Bei, de Josep M. Benet i Jornet (1979-1984), és una obra d’ambientació històrica on el mateix personatge (anomenat senzillament Ell) interpreta diversos papers —escriptor teatral, Alí Bei, malalt de tuberculosi i antic amic de Domènec Badia (ço és, Alí Bei d’infant)— que va assumint de forma consecutiva, però en realitat se solapen i acaben fonent. Ell és un personatge torturat pel desig, que sempre aspira a més del que aconseguirà de fet; la seva relació amb les dones —tres i una: Anna (per a l’escriptor), Joana (per al malalt) i Mohanna (per a Alí Bei)— tampoc no és satisfactòria, per molt que amb Mohanna, Alí Bei coneix una felicitat plena.

Trobo que l’obra (que no és particularment fàcil) és un pas interessant a la literatura per adults perquè camina cap a la confusió i es clou en ella, de forma intencionada, com qui reconeix que fer sentit del món és un acte de ficció; perquè duu tota la força poètica (creativa) del teatre i la literatura en general, capaç de crear una realitat pròpia amb els seus codis, no paral·lela a la quotidiana; i perquè s’endinsa en un Orient mig històric mig mític que es correspon amb l’Islam feble previ a la seva actual posició de força.

• Josep M. Benet i Jornet, El manuscrit d’Alí Bei. Edicions 62 (El Galliner, 90), 1985, 1988. 120 p. ISBN 84-297-2376-5.

La biblioteca de Curtó

Quan us parlava d’Un rètol per a Curtó, de l’Àngels Garriga, no vaig citar-ne cap passatge: me’l vaig reservar per tancar ara el cercle d’educació, lectura, escriptura i biblioteques amb les planes que descriuen com funcionava —i més, en aquells moments de plena agitació— la biblioteca escolar del poble imaginari (però no irreal) de Curtó. La il·lustració és de la Fina Rifà.

LA BIBLIOTECA
A l’escola de Curtó no es podia pas dir que l’escriure els fes perdre el llegir.
Per molta feina que tinguessin, res del món no els hauria privats de fer el canvi de llibres el dissabte al matí.
No ho haurien volgut els llegidors ni ho haurien permès els bibliotecaris.
Perquè a l’escola hi havia bibliotecaris i, naturalment, biblioteca.
Bé; però deixar i recollir els llibres, mirar que tornessin, nets i sense estropici, apuntar qui els tenia i qui els retornava, fer-ne el fitxer i el catàleg i tot de coses així, requeria molta feina i calgué nomenar encarregats de biblioteca. Aquest curs n’hi havia tres: en Pere, la Sulamita i la Claudina.
El canvi de llibres es feia un dia la setmana: el dissabte al matí. I aquell dissabte els tres bibliotecaris van complir e! seu servei, per molta feina que a tots plegats els esperés a la tarda.
I mai no diríeu quins van ser els llibres més buscats: els que parlaven d’arbres i boscos. Bé, les rondalles no es van abandonar, tampoc, eh!

Projecte GAMA

La literatura per a infants i joves compleix més funcions socials que la de dirigir-se a aquest públic; primer, perquè la bona literatura infantil i juvenil no té edat, i són força els adults que en gaudeixen; segon, perquè el seu nivell lingüístic més mesurat la fa convenient tant pels qui volen aprendre una llengua (sense anar més lluny, jo vaig aprendre més alemany llegint a Janosch que anant a classe, on no sempre podia arribar a temps) com pels adults en procés d’alfabetització.

Des d’aquest darrer lligam, vull parlar del Projecte GAMA, que es presenta així:

L’associació GAMA vol fer possible que les persones adultes que estan en el procés d’aprenentatge i perfeccionament de les habilitats de lectura i escriptura prenguin la paraula.

Què és Gama?

GAMA és una iniciativa per donar suport a les persones que volen escriure sobre la seva vida, sentiments, pensaments,… per tal que les històries de cadascú arribin a ser llegides i conegudes per altres persones que, com elles, també viuen i coneixen les dificultats de sobreviure en un món lletrat.
Les dones i els homes que participen en grups d’Educació Bàsica per les Persones Adultes tenen uns coneixements que s’estenen a molts dominis de la vida i que els poden comunicar en moltes formes del llenguatge, oral i escrit. Aquestes realitats poden passar desapercebudes davant l’allau de publicacions del nostre entorn, si no hi ha un esforç per fer públics aquests textos.

Hi ha tot un sector de la revolució en la teoria literària dels darrers anys que ha emprés el camí de donar veu (o intentar-ho, si més no) a aquells grups que tradicionalment han estat allunyat de les plataformes de poder. GAMA fa més de quinze anys que ho procura.

Te voli manjar, majofa polideta

A la mediateca de lo CIRDOC podem trobar poemets en occità escrits i llegits pels més menuts de la Calandreta l’Ametlièr i la Calandreta los Falabreguièrs. Són una petita meravella.

Te voli manjar
Majofa polideta
Miem miam miem miam iom!

(Et vull menjar, maduixa preciosa: nyam nyem nyam nyem nyom!)

Una canilha
Sus una fuelha
Nivola roja
Solelh verd

(Una eruga sobre una fulla: núvol vermell, sol verd.)

En aquest enllaç trobareu un Petit vocabulari occità-català. Fa ben poc que s’ha presentat el Diccionari bàsic occità-català, glossari català-occità (notícia a l’Avui i entrada a Gazophylacium). Disposem també d’una wikipèdia en occità, amb prop de quinze mil articles hores d’ara; vegeu per exemple el concepte de les Calandretas (de neutralitat disputada, com no podia ser menys). Tot plegat són bones ocasions per atansar-se a una llengua germana que perviu amb molta dificultat, però perviu.