Tag Archives: Escriptors

‘Sargantana’, de Ricard Bonmatí

darabuc-ricard-bonmati-estimades-feres-roser-rius*

*

Cocodril menut,
llengua-llarg i astut
que has caigut en mans
de petits humans,
per salvar el teu cos
n’has perdut un tros:
la cua has donat
per la llibertat.

*

Ricard Bonmatí, Estimades feres (Bestiari), il·lustrat per la Roser Rius, Bruño, 1990.

Anuncis

Presentació de A l’ombra de Menkaura, d’Elena O’Callaghan

darabuc-elena-ocallaghan-menkaura

Tobogan, de Lola Casas

.

TOBOGAN

Escala amunt
fent filera.
Tingues paciència
i espera!
Cul al terra.
ZIUUUU!
i… AVALL!!!
El cor, BUM, BUM!!!
s’accelera!!!
Altre cop
a fer filera…
i pujar
graons amunt!

.

darabuc-lola-casas-tobogan-carme-queralt-2

.

Tret d’Anem a l’escola!, de l’editorial Baula, amb il·lustracions de la Carme Queralt.

Trenta anys de Kònsum: teatre infantil de la Joana Raspall

La tasca cultural de la Joana Raspall és particularment coneguda a la poesia, però també té un vessant teatral. Enguany es compleixen trenta anys de l’estrena de Kònsum S. A., la tercera part de la sèrie d’aventures d’en Nap, en Buf i en Xic. La pròpia Joana en parlava així del conjunt al pròleg de l’edició (Edebé, 1984):

Si vàreu veure EL POU —obra per la qual haig d’agrair el Primer Premi de Teatre Cavall Fort—, potser recordareu els tres amics que en són protagonistes: en Nap, en Buf i en Xic.

En aquella, que va ser la seva primera aventura —i la meva— en el teatre per a nois i noies, es presentaren com uns minyons enjogassats que van ajudar uns pagesos contra l’acció injusta d’un home ambiciós.

La segona aventura també us fou presentada als cicles de Cavall Fort amb l’obra L’INVENT, en la qual els tres companys col·laboren en un projecte científic del seu mestre desbaratant uns intents de robatori i de suborn.

Avui els torneu a trobar que treballen durant unes vacances en una singular urbanització on el senyor Kònsum —símbol de la societat de consum— ho dirigeix tot segons els seus interessos particulars, per mitjà d’un ordinador. Tot el personal hi és sotmès a diversos sistemes de suggestió i acata les ordres de la «màquina» fins a convertir-se en autòmats, sense voluntat ni criteri propi.

Entre els socis del senyor Kònsum, hi trobareu la caricatura d’un tipus de personatges de la nostra societat que solen omplir malaguanyades pàgines a les revistes «d’actualitat».

En Nap, en Buf i en Xic, disconformes amb aquell estat de coses, ajudaran a desmuntar-ne el funcionament.

Tot plegat pot semblar un tema de ciència ficció. Però té ben poc de ciència, ja que és un simple joc escènic. I té ben poc de ficció, perquè realment ja podem veure al nostre voltant mostres ben paleses de la poderosa influència de KÒNSUM S. A.

Frescor, de Joana Raspall

Una de les «instantànies» que formen la secció «Adagio» del Concert de poesia, il·lustrat per la Marta Balaguer i publicat per Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats). Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

Una altra endevinalla de l’Olga Xirinacs

.

.
Endevina endevineta:
li agrada viure amagat.
Endevina endevinalla:
té vuit potes i no balla.

Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot,
té tres lletres i es diu…

.

  • Treta de Marina, de l’Olga Xirinacs, il·lustrat per l’Asun Balzola, Empúries, Barcelona, 1986.

Els clàssics, amb sal: per llegir Ausiàs March

A part de reduir els clàssics a esquelets d’utilitat introductòria (i qui sap com d’afortunada), sens dubte val la pena d’intentar acostar als lectors els clàssics reals en les seves paraules, no mitjançant modernitzacions ni adaptacions. Però la modernització, si l’entenem com a auxiliar, i no com a substitut, és una de les maneres més útils d’ajudar al lector. Igual que traduïm els poemes escrits en altres llengües però, idealment, com més els gaudirem és en la seva llengua original, també podem traduir els nostres clàssics a la nostra pròpia llengua moderna.

Dels llibres que conec en aquestes condicions, n’hi ha un d’especialment afortunat: l’edició d’Ausiàs March per Josep M. Pujol a la col·lecció Tria de clàssics de Teide. Un pròleg general, una introducció específica per a cada poema, una traducció al català modern de tots ells i, lògicament, com a centre i objectiu de tot plegat, una antologia de March en els seus propis mots. (Com a nota personal: encara quan jo feia Literatura Medieval a tercer de la carrera era un llibre extraordinàriament útil.) No us el perdeu, perquè no l’esgotareu fàcilment. És d’aquells llibres que, de tantes vegades que el podem llegir, demostren la falsedat del principi segons els quals els llibres són cars. No, senyor(a): depèn. Aquest en concret és pes en or cultural a preu de llibre: una ganga.