.
L’HIPOPÒTAM
Un hipopòtam gruixut
té una boca tan immensa,
que abans de riure s’hi pensa
tant, que encara no ha rigut.
I perquè està convençut
que el prendrien per sorrut
i això no que no ho veu clar,
no es vol donar per vençut
i, d’amagat, ben tossut,
està aprenent a xiular.
.
- Enric Larreula, Bestiesari. Bruño, Barcelona, 1995. Il·lustracions de Francesc Rovira. ISBN 84-216-2592-6. Hi ha una edició revisada més recent: Animalari, Cruïlla, Barcelona, 2007, amb il·lustracions de Teresa Martí. ISBN 978-84-661-1785-2. En aquesta edició, el primer vers termina amb la paraula «molsut», no amb «gruixut».
- Comentari sobre El paquet, d’Enric Larreula.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Publicat dins de Català, Darabuc, Lectors infantils, Poemes en català, Poesia
Etiquetat 84-216-2592-6, 978-84-661-1785-2, 9788466117852, bestiaris, Bruño, Cruïlla, Enric Larreula, Francesc Rovira, poemes d'animals, Teresa Martí