Tràiler de ‘Cara de gos’, d’Anna Manso, realitzat per The Tree on the Sea (Àfrica Fanlo)

• Vist al canal de Cruïlla a Twitter. És un llibre de la sèrie blanca del Vaixell de Vapor, per a primers lectors.
• Vegeu el canal de TheTreeontheSea a Vimeo, d’on ve també la nota (en castellà) Imants per a contar la Caputxeta Vermella.
• Manso Organixeixon, de l’Anna Manso.

‘Una nit bestial’, de Meritxell Martí i Xavier Salomó

Una mare i un fill van en cotxe i, a través del que xerren, els anem coneixent. Al mateix temps, i d’altra banda, ens assabentem que aquella nit, al bosc, en passa alguna: potser són caçadors, potser un incendi, però hi ha molts animals en marxa, és una nit bestial. La clau ens la dona una de cada tres planes, una il·lustració sense text, com les següents:

Il·lustració de Xavier Salomó: la bústia de la família Ànec

Il·lustració de Xavier Salomó: la bústia de la Senyora Serpota

La història avança per aquest camí doble, entre vivències realistes amb alguns tocs d’humor, fins a assolir dos finals diferents (dos, o potser tres). Sense desvetllar de més aquí, el llibre resulta simpàtic i, d’altra banda, fuig de la narració lineal tant per l’ús del diàleg com per la doble línia d’acció.

• Meritxell Martí, Una nit bestial. Il·lustracions de Xavier Salomó. Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blanca), Barcelona, 2008. ISBN 978-84-661-2059-3.
• Bloc de Xavier Salomó
• Bloc de Meritxell Martí

‘El vampiret Draculet’, de Ponç Pons (fragment)

.
En un castell tenebrós,
abandonat, fred i humit,
viu un vampiret formós
que està tot sol i avorrit.

No té germans per jugar
i el seu pare és un gandul
que, en lloc d’anar a treballar,
sempre dorm dins un bagul.

… Només té per companyia
un mussol i un vell fantasma
geperut que té mania
als gats negres, i atacs d’asma.

Amb diners per a despeses,
decidit cap a Llevant,
amb les ales ben esteses,
un matí se’n va volant.

Des del cel escolta els crits
d’un gran pati ple d’al·lots
berenant que, divertits,
corren talment borinots.

Ell no ha vist mai una escola
i li agrada aquest ambient,
perquè, a més de xerinola,
pot fer amics, conèixer gent.

… «Jo no he anat a escola mai,
i aquí podré jugar i riure.
Trob que ha ser de superguai
aprendre a llegir i escriure».

Il·lustració d’Àngels Comella. (Pitgeu per a ampliar.)

Il·lustració d’Àngels Comella. (Pitgeu per a ampliar.)

• Ponç Pons, El vampiret Draculet. Il·lustracions d’Àngels Comella. Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blanca), Barcelona, 1994. ISBN 84-7629-908-7. Cita de les pp. 6-9, 12-19, 26, 32-33 (imatge 1), 42-43 (imatge 2).

‘La Roca del Corb’, de Miquel Fañanàs

Encara que a La Roca del Corb, d’en Miquel Fañanàs, trobem l’aventura d’una colla que es perd dins una galeria de coves subterrànies, penso que la trama divergeix en diversos punts de les novel·les de colla més habitual, i això em mou a parlar-ne aquí.

Primerament, divergeix perquè la solució arriba del món dels adults; els infants quedaran en un cul de sac, i hauran d’esforçar-s’hi i aprendre, i així creixeran; però no resoldran el problema per si sols. En segon lloc, una ambientació realista (un poble en època franquista) no s’aprofita per fer-ne una obra de denúncia política amb bons i dolents tòpics. Així, és dels pocs llibres de públic ja gairebé juvenil on trobarem una guàrdia civil que no és grotesca, per exemple. D’altra banda, la novel·la prendrà un caire màgic amb la intervenció d’un ésser de llegenda i la rara participació (sense sàtira ni toc antisupersticiós) d’una mèdium a la investigació policial. Que un títol anterior de l’autor s’intitulés La pedra màgica no serà casualitat.

• Miquel Fañanàs, La Roca del Corb. Il·lustracions d’Enric Climent Llopis. Cruïlla (El Vaixell de Vapor, sèrie vermella, 127), 2004. ISBN 84-661-0910-2.