Tag Archives: Editorial Proteus

33 minuts d’entrevista amb en Joaquim Carbó, a propòsit del seu llibre ‘Jocs d’infants’, al bloc de la COM

El títol d’aquesta nota ja gairebé ho diu tot: si voleu sentir 33 minuts d’entrevista amb en Joaquim Carbó, a propòsit del seu llibre Jocs d’infants, passeu-vos pel bloc del programa Tots x tots, de la COM.

En aquest llibre, en paraules dels editors, «Joaquim Carbó denuncia en cent relats breus, basats en històries reals, la dura realitat de molts infants arreu del món … 100 notícies convertides en relats curts, on tots els protagonistes tenen un nexe d’unió: són víctimes d’un context i un destí que no han escollit, però que han de patir, com guerres, pobresa o abusos, especialment per part d’aquells que, suposadament, els han de protegir».

Anuncis

Presentació de ‘Jocs d’infants’, de Joaquim Carbó, a Alibri

(Pitgeu per a ampliar)

‘Cafè dolç, cafè amarg’, d’Anna Obiols i Subi

Cafè dolç, cafè amarg, d’Anna Obiols i Subi (editorial Proteus), és un àlbum dedicat «a tots els nens i nenes que tenen el cel com a sostre». Narra la cançó trista d’un orfe del carrer, en Mikhail, de nou anys, qui, violí en mà, va comparant la vida corrent d’altres nens amb la seva: «… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. / Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar. / Ells tenen amics de la seva edat. Jo només el rodamón de l’acordió. / Alguns ballen per passar-s’ho bé. I jo per necessitat. / A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n’aconsegueixo un plat al dia … / Em dic Mikhail, tinc nou anys i aquesta dolça melodia és la música del meu cor».

Hi ha quin pren cafè dolç, encara que potser no n’és prou conscient (i aquí la intenció ètica del llibre), i hi ha qui no té més remei que prendre’l amarg, li agradi o no. Les il·lustracions d’en Subi ens mostren el món d’en Mikhail desde molt a prop i opten per la tendresa i el sentiment, amb certa idealització (és a dir, sense lletjor realista i reduint la duresa del text) i amb una paleta de colors molt interessant i encertada, bàsicament reduïda al marró amb esquitxos de cafè.

«Sovint s'enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar»

«A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n'aconsegueixo un plat al dia»

Exemple de les pàgines de text

Novetats de Proteus a la col·lecció Helena