La muntanya és un dels pocs llocs que encara permet la descoberta èpica, si no ja de nous territoris i cims, sí d’un mateix. Probablement serva l’encant que podia tenir l’Àfrica o els pols al segle XIX, que a la novel·la va narrar Verne com ningú; però avui, més que l’aventura col·lectiva, semblem interessats per la personal.
Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent (premi Joaquim Ruyra del 1988 i primera novel·la d’una sèrie de l’Himàlaia que de fa poc compta ja quatre volums) narra una aventura alhora personal (de la protagonista) i col·lectiva (perquè un ascens d’alta muntanya és sempre tasca de grup). És col·lectiva també en un sentit literari: la forma narrativa que adopta no és lineal, sinó de reconstrucció i solució d’un enigma a partir d’anar reunint les aportacions de cada membre de l’expedició, com un puzle que anés prenent forma peça a peça. D’altra banda, destaca per un caràcter espiritual i màgic, amb un paper clau dels lames i el Ieti. La proposta reuneix, doncs, aventura, interès cultural i qualitat literària, i és merescut que s’hagi convertit en un clàssic de les recomanacions de batxillerat.
- Edició del Roure de Can Roca: La Garriga, 2007, ISBN 978-84-611-4558-4. Edició de Columna: Barcelona, 2004, 176 pp., ISBN 978-84-664-0059-6. Edició de Laia: Barcelona, 1988, 182 pp., ISBN 84-7668-171-2.
- Vegeu també: Cosari, de Josep-Francesc Delgado; SOS a sis mil metres, de Pau Joan Hernàndez.
- Nova edició adaptada a un català de nivell bàsic, amb vocabulari i fotografies.