Tag Archives: Edebé

Aterratge d’emergència, de Montserrat Galícia

Aterratge d’emergència, de Montserrat Galícia, és una novel·la d’ambientació futura (ficció científica del tipus que se sol anomenar soft, és a dir, sense especial pes de la ciència), que engega quan una nau de la Terra ha d’aterrar d’imprevist al planeta P. H. 35.

P. H. 35 és un planeta habitat per éssers ben semblants als terrestres, amb una organització social i nivell de desenvolupament tecnològic que són entre medievals i tribals. Ells es consideren a si mateixos «els humans»; això crearà una tensió d’arrancada, perquè els dos grups, nadius i terrestres, consideren els altres com a «inferiors». Però el planeta és també una colònia penal, on la Terra ha exiliat determinants condemnats, a voltes amb la seva família. Les dues comunitats van conviure sense problemes durant un temps, però ara viuen aïllades. Tenim, doncs, tres grups: nadius, terrestres i colons.

D’aquestes relacions sortirà el gruix de la novel·la, que se centra en la maduració emocional i qüestions morals com el perdó. La comandanta Nessa haurà d’enfrontar-se al seu passat —la seva declaració inflexible en un judici va condemnar qui ara és el violent cap de la colònia penal—, la jove mestissa Mila haurà de fer una tria de lleialtats i un aprenentatge emocional —trobarà l’amor en un jove humà que primer la menysprea com a tal mestissa, però també creixerà— i el jove hereu Vori haurà d’aprendre que, en qüestions d’amor, les dones no són triades, sinó que trien en igualtat de condicions. Novel·la d’aventura, doncs, però amb una clara intenció addicional de moure a la reflexió sobre qüestions de gènere i expiació.

El jove Vori, que ha rebut l'escut i el punyal perquè l'endemà serà adult, veu com marxa la nau amb la Mila. Il·lustració d'Horacio Elena

  • Montserrat Galícia, Aterratge d’emergència. Il·lustracions d’Horacio Elena. Edebé (Periscopi, 23), 1996. 84-236-4336-0.
  • Vegeu també L’habitació de la Bàrbara.
Anuncis

Sopa de cua de sargantana, de Marta Gené

darabuc-marta-gene-sopa-de-cua-978-84-236-9572-0Sopa de cua de sargantana, de Marta Gené Camps (premi Edebé de literatura infantil de 2009) és una novel·la breu que aposta per l’emoció i l’acció.

La història es desenvolupa en un marc irrealista: una illa introbable i un temps imprecís (un segle XX de poble mariner amb trets atemporals de conte de fades i històrico-llegendaris de cacera de bruixes). Candela, la protagonista, de dotze anys, té sobretot un amic, en Valentí. El coneix de sempre. Però l’estiu serà diferent a l’acostumat; en Valentí està canviant i l’amistat dóna pas als primers titubeigs de l’amor.

Hi ha un altre canvi que esclata des de l’interior de la pròpia Candela. Sempre havia estat una nena especial, però ara no controla la seva singularitat: prediu desgràcies, com per exemple una olla que caurà del foc, una escassetat de pesca al poble, una mort dins la família. Li passa així, sense més ni més, sense saber per què, sense poder controlar-ho.

Continua llegint

Premis Edebé per a Marta Gené i Jordi Cervera

Els premis infantil i juvenil de l’editorial barcelonina Edebé trien entre obres escrites en qualsevol de les llengües de l’estat, però enguany ha coincidit que les dues novel·les seleccionades havien estat escrites en català: Sopa de cua de sargantana, de Marta Gené, i La mort a sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera. Llegiu-ne més detalls en aquesta nota de l’Avui.

Si ens fixem en les tendències, veurem que es premia de nou un guionista (n’hi ha certa habitud, en el cas d’Edebé) i una novel·la policíaca, gènere que ha cobrat especial força en la literatura actual en general. No semblen apostes arriscades d’avantmà, però això no ha de representar, en cap cas, un prejudici sobre la seva qualitat.

Trenta anys de Kònsum: teatre infantil de la Joana Raspall

La tasca cultural de la Joana Raspall és particularment coneguda a la poesia, però també té un vessant teatral. Enguany es compleixen trenta anys de l’estrena de Kònsum S. A., la tercera part de la sèrie d’aventures d’en Nap, en Buf i en Xic. La pròpia Joana en parlava així del conjunt al pròleg de l’edició (Edebé, 1984):

Si vàreu veure EL POU —obra per la qual haig d’agrair el Primer Premi de Teatre Cavall Fort—, potser recordareu els tres amics que en són protagonistes: en Nap, en Buf i en Xic.

En aquella, que va ser la seva primera aventura —i la meva— en el teatre per a nois i noies, es presentaren com uns minyons enjogassats que van ajudar uns pagesos contra l’acció injusta d’un home ambiciós.

La segona aventura també us fou presentada als cicles de Cavall Fort amb l’obra L’INVENT, en la qual els tres companys col·laboren en un projecte científic del seu mestre desbaratant uns intents de robatori i de suborn.

Avui els torneu a trobar que treballen durant unes vacances en una singular urbanització on el senyor Kònsum —símbol de la societat de consum— ho dirigeix tot segons els seus interessos particulars, per mitjà d’un ordinador. Tot el personal hi és sotmès a diversos sistemes de suggestió i acata les ordres de la «màquina» fins a convertir-se en autòmats, sense voluntat ni criteri propi.

Entre els socis del senyor Kònsum, hi trobareu la caricatura d’un tipus de personatges de la nostra societat que solen omplir malaguanyades pàgines a les revistes «d’actualitat».

En Nap, en Buf i en Xic, disconformes amb aquell estat de coses, ajudaran a desmuntar-ne el funcionament.

Tot plegat pot semblar un tema de ciència ficció. Però té ben poc de ciència, ja que és un simple joc escènic. I té ben poc de ficció, perquè realment ja podem veure al nostre voltant mostres ben paleses de la poderosa influència de KÒNSUM S. A.