Tag Archives: CEIP Mare de Déu del Remei

Sant Jordi a les escoles, 5

darabuc-sant-jordi-ceip-mdremei-alcover
(Enllaç de vídeo i música a PhotoPeach)

«Ja tornem a ser Sant Jordi. L’escola ha organitzat diverses activitats per aquest dia: els nois i noies de 6è aniran a llegir la llegenda a parvulari, visites a les parades de llibres a la Plaça de l’Ajuntament, l’exposició de novetats a la biblioteca, l’exposició fotogràfica “Racons de lectura” i el recital Musilletres, música i lectures dels nostres alumnes. Un Sant Jordi ben animat!»

Blanc, de Lola Casas

darabuc-lola-casas-pere-borrell-blanc-gener-2

Blanc és el tercer llibre de la col·lecció «Poesia de colors», de Lola Casas, publicada per Abadia de Montserrat. Aquests llibres inclouen poemes de metre en general lliure, adreçats a uns lectors una mica més crescuts que els dels publicats per l’autora a «Els flautats» o «Ala Delta»: són més lleugers, sovint basats en una petita anècdota o imatge que mou a reflexionar, a somriure o a sentir què li passa a una certa veu poètica (humana o no); són poemes menys situats, menys embolcallats per explicacions clares del context de la veu (el que no vol dir que s’hagin de «desxifrar», sinó senzillament que fan un passet més de complexitat i el·lisió).

Cada llibre és il·lustrat per un autor que treballa amb plena llibertat; la sèrie té coherència en la veu poètica, però no en la veu gràfica. És un encert, al meu parer, car un passa d’un llibre a l’altre pensant: Què n’hauria fet, d’aquest poema, en Comotto? I d’aquest en Carosia?

A Blanc li posa imatges en Pere Borrell, amb un exercici de línies gruixudes i amb caràcter, i cert gust per la creació de marcs on la contemplació més atenta va descobrint diversos elements lligats amb el poema. Però aquest «excés» s’acompanya d’altres poemes dibuixats d’un sol traç. El de la imatge superior és relativament excepcional, potser, pel poc pes (quantitatiu) de la il·lustració a la plana.