‘Com formar petits grans lectors a partir del treball a l’aula’, amb Lola Casas, Dolors Rius (Castellnou) i Tesa González, a Casa Anita

(Pitgeu per a ampliar)

‘La vaca cega’, de Joan Maragall

Cliqueu per ampliar la imatge.

• Reproduït de l’Antologia de la poesia catalana de Delor, Grifoll i Julià.

‘Antologia de la poesia catalana’, a cura de Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià

La poesia catalana no sol ser una matèria fàcil de transmetre en els nivells de Batxillerat, per diverses raons, començant per la falta de lèxic (i potser de formació poètica) d’una part de l’alumnat. L’Antologia de la poesia catalana preparada per Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià proposa un concepte diferent a l’habitual recopilació nua de poemes: en 300 planes trobarem només 47 poemes de 36 autors clàssics, de Guillem de Berguedà a Maria-Mercè Marçal (amb alguna dona més del que sol concedir l’història literària tradicional). La resta són una introducció històrico-literària d’unes 35 planes, i una cronologia (d’esquema Fets literaris / històrics / culturals) força llarga, de gairebé 80 planes; pròlegs específics per a cada poema, amb la situació, interpretació i esquema mètric; i un doble nivell d’anotació, lèxic i literari.

• Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià (ed.), Antologia de la poesia catalana. Castellnou, Barcelona, 2005 (col·l. Clàssics Catalans, 25). ISBN 978-84-9804-305-1.

Comencen a publicar-se en català les aventures del jove Sherlock Holmes, de Shane Peacock

Fa cosa d’un any us parlava d’un llibre de Robert Newman, Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars, que al meu parer servava interès. Però el de Holmes és un personatge que no s’esgota i demana noves continuacions i adaptacions. En primer lloc, perquè no totes les seves històries originals, per clàssiques que les considerem, funcionen avui igual de bé. Més important encara, perquè el personatge és nostre, forma part de la nostra cultura, de les referències populars, fins de situacions de la vida quotidiana. És d’aquelles figures ja universals que reconeixem amb una simple silueta.

El buit de Newman s’omple ara amb l’inici de la publicació d’una nova sèrie, El jove Sherlock Holmes, del canadenc Shane Peacock, que fa un moviment habitual per exemple en el món dels còmics: recrear la infància o joventut dels herois, el seu període de formació, el seu primer cas. El primer volum s’anomena L’ull del corb i es presenta així: «Londres, 1867. Una dona és assassinada brutalment en un carreró. No gaire lluny d’allí, un jove de tretze anys somia una vida millor. Captivat pel crim, decideix saber-ne més coses… i acaba convertit en sospitós.» La pàgina d’informació de l’editor, Castellnou, és aquesta.

• Shane Peacock, El jove Sherlock Holmes: L’ull del corb. Castellnou, Barcelona, 2010. Traducció de Carme Pratdesaba Orri. ISBN 978-84-89625-68-6.

L’Esquirol Poruc, de Mélanie Watt

L’Esquirol Poruc, de Mélanie Watt, és tot un personatge. La característica principal la duu descrita al nom: és prou poruc com per no voler baixar del seu roure i no atrevir-se a desitjar com a amic més que un peixet. En els dos primers volums de les seves aventures, l’esquirol aprendrà a moure’s més enllà del roure i es farà amic d’un gos.

L'Esquirol Poruc

Fins aquí, res de nou: de contes sobre la superació de la por, se n’han escrit centenars. Però la presentació i el desenvolupament són certament peculiars en textos que es dirigeixen a lectors a partir de 4 anys. Del peixet se’ns diu que és «avorrit, però… 100% segur»; del gos, «83% segur, però… MOLT DIVERTIT!». I és que l’Esquirol mostra comportaments d’adult un punt neuròtic, vistos amb humor. No només gestiona els sentiments amb estadístiques, sinó que fa llistes de les coses que li fan por, escriu en dues columnes els avantatges i desavantatges de les situacions, té rutines diàries estrictes, un equip d’emergència perfectament estudiat i un pla de fuga («top secret»). Abans de llegir els seus contes, veurem un avís on l’Esquirol ens insisteix a rentar-nos les mans amb sabó bactericida o les dents amb pasta dental antigèrmens.

Jo situo aquesta mena de personatges en l’eclosió post-Simpsons, encara ben activa; però com sota aquest paraigua hi ha de tot, val la pena afegir que les de l’Esquirol no són propostes gens acres, infelices, desagradables ni pessimistes. Ben a l’inrevés, encara que l’Esquirol parteix del somriure neguitós que veiem a la coberta —gens habitual a una coberta infantil, però no tant diferent del que fa més d’un nen a una classe o una casa nova—, farà per superar les situacions negatives i sabrà créixer i anar esmenant els seus excessos.

La il·lustració també és peculiar, amb un ús constant de fletxes indicadores, requadres, vinyetes, llistes i codis del món de la comunicació visual. El vocabulari és en general l’esperable per al públic de la col·lecció, però amb uns pocs tecnicismes escollits («bactericida», «loció de calamina») que caldrà explicar.

L'Esquirol Poruc fa un amic

• Bloc de L’Esquirol Poruc
• Mélanie Watt, L’Esquirol Poruc. Castellnou, 2010. ISBN 978-84-8962-566-2.
• Mélanie Watt, L’Esquirol Poruc fa un amic. Castellnou, 2010. ISBN 978-84-8962-567-9.

La gallina Crestablava, de Daniel Nesquens i Mariona Cabassa, i la col·lecció Peix Volador de Castellnou

Castellnou Edicions ha engegat amb bon peu la publicació de la col·lecció Peix Volador, una sèrie d’àlbums il·lustrats on participen autors i il·lustradors ben coneguts en la recent literatura infantil d’arreu d’Espanya, com són Pablo Albo, Roberto Aliaga o Daniel Nesquens, o bé Carles Arbat, Aitana Carrasco o Mariona Cabassa. Us parlaré justament de La gallina Crestablava, de l’humorista Daniel Nesquens, il·lustrat per Mariona Cabassa.

Crestablava és un conte sobre l’amor als llibres, explicat amb senzillesa i, crec jo, veritat: la gallina gaudeix de tot cor dels llibres i al final —amb tot en contra, ben cert, aquí l’aventura— contagiarà aquest plaer al granger. Aquest gènere de contes sobre els contes és difícil; hi abunden la grandilocuència i el menyspreu (més o menys disfressat) per a qui no llegeix. Aquí, per sort, tot és més net i simple: qui estima els llibres i riu amb ells fàcilment contagia aquesta passió als qui l’envolten.

Mariona Cabassa dóna al conjunt un toc de surrealisme molt propi de Nesquens (en un text, tanmateix, dels més moderats de l’autor). Els nanos fruiran especialment del mapa del tresor i d’anar localitzant les diverses «cases» dels animals en aquesta granja feta d’estris de beure, com són tasses, una tetera, un molinet de cafè o un exprimidor.

• Daniel Nesquens (text) i Mariona Cabassa (il·l.), La gallina Crestablava. Castellnou (Peix Volador, 2), 2009. ISBN 978-84-8962-562-4.
• Guia de lectura (pdf) i quadern d’activitats (pdf).