Tag Archives: aventures

‘El petit drac Coco i les seves aventures’, d’Ingo Siegner

El petit drac Coco i les seves aventures, escrit i il·lustrat per Ingo Siegner, és un llibre de sis aventures breus protagonitzades pel draguet i la seva amiga Matilde, un porc-espí. En Coco ajudarà una balena a qui el gel ha tancat la sortida de la badia; i es perdrà a la selva, on deslliurarà la Matilde de l’abraçada d’una serp. Tots dos faran un cohet espacial, que no arribarà al seu destí, però s’envolarà; es trobaran amb un mag dolent, que vol robar el poder dels dracs; amb la grassoneta bruixa Rubínia i amb un mostre de les cavernes que resultarà ben poc temible. Els relats són clars i emocionants i fan una bona lectura nocturna de 4 o 5 anys en endavant. Hi ha un segon volum de la sèrie: una aventura més llarga, dividida en capítols breus com els relats del primer, que narra l’enfrontament dels protagonistes amb el Cavaller Negre.

Amb la bruixa Rubínia, que desfarà el encanteri que ha patit la Matilde. Cliqueu per ampliar

  • Ingo Siegner, El petit drac Coco i les seves aventures. LaGalera, Barcelona, 2010. Traducció de Katinka Rosés. ISBN 978-84-246-3346-2.
Anuncis

Les aventures d’en Tonino l’invisible, de Gianni Rodari

Quan un autor fa forat, és habitual que les editorials publiquin altres títols en una competència que a voltes és per l’espai, no per la qualitat. Ho hem vist en els darrers anys amb Jostein Gaarder, al meu entendre. Potser Les aventures d’en Tonino l’invisible, de Gianni Rodari, fou un cas semblant, ja que aquest recull de textos de suplement no és un llibre comparable al Gelsomino, l’Atalanta, El pastís caigut del cel, La Fletxa Blava o els Contes per telèfon. La diferència és que d’en Rodari, així i tot, sempre se’n treu partit.

El llibre inclou dues novel·les molt breus, Les aventures d’en Tonino l’invisible i Visca la Sapònia! i un recull de minicontes d’una colla, Les aventures dels «3A». Em mou a fer aquesta nota una curiositat: passat el temps, el text que més lluu és, al meu parer, el que s’havia deixat pel final i té una intenció més humil i de curt plaç. No és el gran Rodari, però sí llampades d’ell; aquí la cara humana, aquí la sorneguera, allà la crítica o la divertida. En el grup destaca potser «Bon dia, tristesa». En posar la imatge a aquestes pinzellades, a més, en Joan Antoni Poch reeixí d’una forma particularment encertada i expressiva.

  • Gianni Rodari, Les aventures d’en Tonino l’invisible. Traducció d’Àlvar Valls. Il·lustracions de Joan Antoni Poch. La Galera, Barcelona, 1986. ISBN 84-246-8036-7.