Cafè dolç, cafè amarg, d’Anna Obiols i Subi (editorial Proteus), és un àlbum dedicat «a tots els nens i nenes que tenen el cel com a sostre». Narra la cançó trista d’un orfe del carrer, en Mikhail, de nou anys, qui, violí en mà, va comparant la vida corrent d’altres nens amb la seva: «… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. / Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar. / Ells tenen amics de la seva edat. Jo només el rodamón de l’acordió. / Alguns ballen per passar-s’ho bé. I jo per necessitat. / A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n’aconsegueixo un plat al dia … / Em dic Mikhail, tinc nou anys i aquesta dolça melodia és la música del meu cor».
Hi ha quin pren cafè dolç, encara que potser no n’és prou conscient (i aquí la intenció ètica del llibre), i hi ha qui no té més remei que prendre’l amarg, li agradi o no. Les il·lustracions d’en Subi ens mostren el món d’en Mikhail desde molt a prop i opten per la tendresa i el sentiment, amb certa idealització (és a dir, sense lletjor realista i reduint la duresa del text) i amb una paleta de colors molt interessant i encertada, bàsicament reduïda al marró amb esquitxos de cafè.
«Sovint s'enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar»
«A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n'aconsegueixo un plat al dia»
Exemple de les pàgines de text
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Darabuc · literatura per a infants i joves 