Tag Archives: amor

Aterratge d’emergència, de Montserrat Galícia

Aterratge d’emergència, de Montserrat Galícia, és una novel·la d’ambientació futura (ficció científica del tipus que se sol anomenar soft, és a dir, sense especial pes de la ciència), que engega quan una nau de la Terra ha d’aterrar d’imprevist al planeta P. H. 35.

P. H. 35 és un planeta habitat per éssers ben semblants als terrestres, amb una organització social i nivell de desenvolupament tecnològic que són entre medievals i tribals. Ells es consideren a si mateixos «els humans»; això crearà una tensió d’arrancada, perquè els dos grups, nadius i terrestres, consideren els altres com a «inferiors». Però el planeta és també una colònia penal, on la Terra ha exiliat determinants condemnats, a voltes amb la seva família. Les dues comunitats van conviure sense problemes durant un temps, però ara viuen aïllades. Tenim, doncs, tres grups: nadius, terrestres i colons.

D’aquestes relacions sortirà el gruix de la novel·la, que se centra en la maduració emocional i qüestions morals com el perdó. La comandanta Nessa haurà d’enfrontar-se al seu passat —la seva declaració inflexible en un judici va condemnar qui ara és el violent cap de la colònia penal—, la jove mestissa Mila haurà de fer una tria de lleialtats i un aprenentatge emocional —trobarà l’amor en un jove humà que primer la menysprea com a tal mestissa, però també creixerà— i el jove hereu Vori haurà d’aprendre que, en qüestions d’amor, les dones no són triades, sinó que trien en igualtat de condicions. Novel·la d’aventura, doncs, però amb una clara intenció addicional de moure a la reflexió sobre qüestions de gènere i expiació.

El jove Vori, que ha rebut l'escut i el punyal perquè l'endemà serà adult, veu com marxa la nau amb la Mila. Il·lustració d'Horacio Elena

  • Montserrat Galícia, Aterratge d’emergència. Il·lustracions d’Horacio Elena. Edebé (Periscopi, 23), 1996. 84-236-4336-0.
  • Vegeu també L’habitació de la Bàrbara.
Anuncis

Per un plat de macarrons, de Mercè Canela

Per un plat de macarrons, de Mercè Canela, és una reeixida novel·la breu d’intriga i humor. L’autora dibuixa els personatges —adults, sense excepció, més una gata: la Maduixa— amb uns pocs trets clars i eficaços i en un parell de capítols ja té engegada la màquina de la intriga, que ens farà no deixar el llibre fins al final. A més d’enfrontar-se amb un gàngster i els seus sequaços, els dos protagonistes, la Rosa i en Bruno, hauran de vèncer la seva timidesa i atrevir-se a reconèixer que s’estimen.

Hi trobareu un bon treball literari dels noms propis (el diari El Safareig, els restaurants L’Escudella, Da Bruno i Chez Romarin, el cuiner Giralpeix, el cridaner i temible Abel Braol i Braol, el banc Worldpistrincs, l’hipermercat Bakombà…). Els nanos hi reconeixeran una petita semblança argumental amb Ratatouille (però la novel·la és ben anterior) que podria servir per tractar el tema de l’originalitat a l’art i potser desfer mites sobre la seva importància.

Les il·lustracions de Ramon Rosanas, d’estil de vinyeta de còmic, reforcen amb encert el to humorístic.

darabuc-ramon-rosanas-merce-canela-per-un-plat-de-macarrons