Tag Archives: absurd

‘Pujar de categoria’, de Slawomir Mrozek

.

PUJAR DE CATEGORIA

Ens vam reunir per decidir com fer pujar el nivell del nostre municipi. L’alcalde va dir:
—Qualsevol nen sap per la televisió que en el món civilitzat es cometen uns crims estrangers molt elegants. I nosaltres ¿què? És veritat que tenim un lladre local, però ¿com comparar-lo amb un delinqüent gentleman? A tot estirar deu robar una gallina, va esparracat, no sap un borrall d’anglès. És una vergonya ensenyar-lo, i ara que s’acosta la temporada alta i poden venir turistes estrangers, no podem permetre que els robi un lladre de tan poca categoria.
Vam cridar el nostre lladre i li vam dir el següent:
—Des d’avui treu-te del cap les gallines. Només diamants i papers de valor. També has de canviar de manera de vestir. Camisa blanca amb corbata i vestit cada dia, i també una afaitada diària. Ni parlar de xarrupar la sopa, i a partir de demà tindràs classes d’anglès.
I ell:
—¿I com m’ho faré? Les gallines amb prou feines em donen per viure.
—Tot anirà a càrrec del municipi.
Efectivament, de seguida va canviar d’aspecte. Tenia un abonament per a la barberia i tothom vigilava que no digués paraulotes.
Vam respirar una mica alleujats, però, quan vam veure el següent James Bond, vam comprender que encara hi havia molta feina per fer amb el nostre lladre.
—Si beus vodka, només pot ser amb sifó, allí no es beu més que whisky and soda. De whisky no en tenim, però et podem donar soda. A partir d’avui rebràs soda de la cooperativa a compte nostre. Almenys un litre de soda per un quart de vodka i ni una gota menys.
N’estàvem contents, realment s’anava civilitzant a ulls veients. Fins que hi va haver la desgràcia. El lladre va desaparèixer i ens va deixar aquesta nota:
«No puc suportar més aquests pagerols. Escupen a terra, diuen paraulotes, allò de parlar llengües estrangeres o afaitar-se cada dia ni somniar-ho. Me’n vaig a la ciutat, gudbai.»
De manera que ens vam quedar sense lladre, una vergonya davant el món civilitzat.
Per sort està pujant una nova generació.

  • Sławomir Mrożek, Joc d’atzar. Quaderns Crema, Barcelona, 2001. Traducció de B. Zaboklicka i F. Miravitlles. ISBN 84-7727-325-1.
Anuncis

Camí de l’oceà Pacífic amb l’Erich Kästner

Camí de l’oceà Pacífic —hi entrareu per un vell armari de fusta treballada, del segle XV; però no hi vegeu imitació de Nàrnia, car us parlo d’El 35 de maig, un llibre del 1931— poden passar tot de coses extraordinàries: que arribeu al país de Xauxa, on tota diligència és prohibida; que vegeu uns Jocs Olímpics amb Cèsar i Napoleó a la graderia; o que vegeu com al món al revès els nens eduquen els adults mentiders o de mà massa fluixa. Aquesta és, si més no, l’experiència d’en Konrad, el seu oncle i el cavall parlant.

Tot va passar el 35 de maig. I per aquesta raó era totalment normal que l’oncle Ringelhuth no es meravellàs de res. Si el que li havia de passar avui mateix li hagués ocorregut fa solament una setmana, hauria pensat segurament que, a ell o al globus terraqui, se’ls havia afluixat algun caragol. Però el 35 de maig hom ha d’estar preparat per a les coses més extraordinàries.

Aquesta divertida lliçó de sentit comú, del gran escriptor alemany Erich Kästner, la cito per una edició que possiblement cal considerar històrica en la revifalla del català a l’escola valenciana: la de Gregal. És traducció de Tomàs Escuder i diria que convé dels 10-12 anys en endavant. Malhauradament, sembla que ningú l’ha recuperat.