Category Archives: Poemes en anglès

Vuit globus, de Shel Silverstein

Una adaptació lliure dels «Eight Balloons» de Shel Silverstein.

*

Vuit globets que ningú no adquiria
es desagafaren una bona tarda.
Lliures d’emprendre allò que els abellia,
aquells vuit globus feren la volada.
Un s’envolà a tocar del sol… PAM!
Un volgué veure un cotxe de prop… PAM!
Un trencà el son a sobre un roser… PAM!
Un jugà massa amb un nen matusser… PAM!
Un gosà admirar les dents d’un cocodril… PAM!
Un s’enamorà d’un porc espí… PAM!
Un provà l’oli dels ous ferrats… PAM!
Un s’assegué fins que perdé tot l’aire… FFSSSSS!
Vuit globets que ningú no comprava
un bon matí alçaren a volar,
lliures de surar, lliures de planar, lliures d’esclatar
allà on els petava.

*

Eight balloons no one was buyin’
All broke loose one afternoon.
Eight balloons with strings a-flyin’,
Free to do what they wanted to.
One flew up to touch the sun – POP!
One thought highways might be fun – POP!
One took a nap in a cactus pile – POP!
One stayed to play with a careless child – POP!
One tried to taste some bacon fryin’ – POP!
One fell in love with a porcupine – POP!
One looked close in a crocodile’s mouth – POP!
One sat around ‘til his air ran out – WHOOSH!
Eight balloons no one was buyin’ –
They broke loose and away they flew,
Free to float and free to fly
And free to pop where they wanted to.

*

Si us diverteix, feu-la servir tranquil·lament, però sempre us agrairé que citeu la font.

Anuncis

Nocturn (A Night Piece), de William Wordsworth

Qui no té cap, que tengui cames!, fa un dels nostres refranys. M’agrada la idea, si l’entenc així: ningú no és perfecte, però gairebé tot té remei (a canvi, ben cert, d’un esforç suplementari).

La cultura catalana no disposa d’una gran literatura renaixentista ni romàntica, per exemple. Pere Serafí és massa pàl·lid al costat dels italians, de Ronsard o Garcilaso; del Romanticisme, millor no diguem res per no haver d’esmentar Goethe, Schiller i companyia. Però sí disposa de traductors, i alguns excel·lents. Així, qui no té Wordsworth, que tengui Desclot. (També pot ser una via per les aules, de forma que la Decadència no esdevingui la Badallància o que la classe de literatura no es confongui amb la d’història. Tanmateix, és una idea deslligada del poema concret que segueix, que no és particularment fàcil ni d’efecte immediat.)

————————————The sky is overcast
With a continuous cloud of texture close,
Heavy and wan, all whitened by the Moon,
Which through that veil is indistinctly seen,
A dull, contracted circle, yielding light
So feebly spread that not a shadow falls,
Chequering the ground-from rock, plant, tree, or tower.
At length a pleasant instantaneous gleam
Startles the pensive traveller while he treads
His lonesome path, with unobserving eye
Bent earthwards; he looks up-the clouds are split
Asunder, —and above his head he sees
The clear Moon, and the glory of the heavens.
There in a black-blue vault she sails along,
Followed by multitudes of stars, that, small
And sharp, and bright, along the dark abyss
Drive as she drives: how fast they wheel away,
Yet vanish not! —the wind is in the tree,
But they are silent; —still they roll along
Immeasurably distant; and the vault,
Built round by those white clouds, enormous clouds,
Still deepens its unfathomable depth.
At length the Vision closes; and the mind,
Not undisturbed by the delight is feels,
Which slowly settles into peaceful calm,
Is left to muse upon the solemn scene.

—————————El cel està cobert
d’una vasta i espessa nuvolada,
feixuga i trista, blanca de la lluna
que, esborradissa, rere el vel es mostra,
cenyit cercle somort, amb llum tan feble
que ni una ombra entrevia el sòl de terra
—sigui de roca o planta, d’arbre o torre.
De sobte, un llampegueig meravellós
sorprèn el vianant que, solitari,
medita en el camí, l’esguard distret
en terra; aixeca els ulls —la nuvolada
s’esquinça— i veu enlaire, damunt seu,
la lluna clara, i l’esplendor del cel.
Navega per l’obscura volta blava,
seguida de milers d’estels que, vius,
menuts, brillants, el fosc abisme creuen
amb ella; ¡que rabents es fan enllà,
sense esvair-se! El vent sorolla l’arbre,
però ells callen; fan el seu camí,
immesurablement distants; la volta,
bastida amb aquests núvols blancs, enormes,
enfondeix el seu fons inescrutable.
Al capdavall es clou la visió,
i la ment, no insensible a tal delícia
que a poc a poc en calma s’assossega,
es recull en l’escena gloriosa.

  • William Wordsworth, L’abadia de Tintern i altres textos, traducció de Miquel Desclot, Edicions Del Mall, Barcelona, 1986.
  • Miquel Desclot dins aquest bloc

Cançó d’Ariel, de Shakespeare, traduïda per Vinyoli

Full fathom five thy father lies;
Of his bones are coral made;
Those are pearls that were his eyes;
Nothing of him that does fade,
But doth suffer a sea-change
Into something rich and strange.
Sea-nymphs hourly ring his knell:
Ding-dong,
Hark! Now I hear them – Ding-dong, bell.

(The Tempest, I, ii)

CANÇÓ D’ARIEL

Ben bé cinc braces fondo jeu ton pare:
dels ossos seus se n’està fent coral,
el que eren els seus ulls són perles ara,
ni una mica del que és en ell mortal
no s’ha perdut: una mudança clara
de mar el torna en cosa rica i rara.
Nimfes toquen a morts per ell cada hora: el dring
escolta!, ara les sento, ning-nang-ning.

(Joan Vinyoli, Domini màgic, dins Poesia completa, Edicions 62, 2008, p. 369.)

darabuc-pollock-fathom-five

(Full fathom five, de Jackson Pollock)

En el moment de redactar aquesta nota no he sabut trobar a YouTube cap versió de la música que em complagués; en dóna un aire aquest “Have you seen the bright lily grow” cantat per Andreas Scholl:

One, Two, Three, Four, Five: un poema per a bebès en anglès

La tradició anglesa és especialment rica en nursery rhymes, poemes per a bebès i infants petits que tot sovint (però tampoc sempre) es basen en absurds conceptuals, derivats de jocs de so. N’aniré pujant alguns. En aquest cas, és una història molt simple, de comptar amb els dits i, per als bebès, de jugar, imitar i riure. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.

Tret d’Incy Wincy Spider and Other Action Rhymes, il·lustrat per Patrice Aggs, Walker Books, 1998.