Category Archives: Cruïlla

Ponència ‘L’educació emocional a través del conte’ (Barcelona, 6-J)

Anuncis

‘Un llibre’, d’Hervé Tullet

Els llibres són per a moltes coses, però, bàsicament, es caracteritzen perquè qui els toca pot viure situacions màgiques. Hervé Tullet sembla prendre-ho al peu de la lletra i ens convida a seguir les multiplicacions i els moviments d’un punt, uns més esperables, d’altres més sorprenents. Aquests moviments neixen de la interacció del menut, orientat per una veu que indica què fer i que bé pot seguir l’adult com si d’un guió es tractés (o també els primers lectors, en mode de joc autònom).

«QUE BONIC! PITJA BEN FORT LES RODONES GROGUES PER VEURE QUÈ PASSA…» i oh, sorpresa! Tot queda a les fosques. «TORNA A PITJAR LES RODONES GROGUES», demana la veu. Qui s’hi pot resistir? Aquest àlbum converteix en el seu tronc la relació lúdica general entre lector i llibre. Com diu la ressenya d’Sfer a Al·lots, que ja sigui molt conegut no és raó per a no parlar-ne, perquè sempre hi pot haver qui no el conegui encara i val molt la pena.

  • Hervé Tullet, Un llibre (Un livre). Cruïlla, Barcelona, 2010. Traducció de Núria Font i Ferré. ISBN 978-84-661-2628-1.
  • El vídeo de YouTube corre per tot, el de Vimeo l’he vist al Blocartístic

Digues on s’amaga la lletra Q en el quadre d’Arcimboldo (‘Alfab’art’)

Arcimboldo, El foc. Digues on s'amaga la lletra Q

  • Anne Guéry i Olivier Dussutour, Alfab’art, les lletres amagades en l’art (Alphab’art, les lettres cachées dans l’art). Cruïlla, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-661-2165-1.

‘Una nit bestial’, de Meritxell Martí i Xavier Salomó

Una mare i un fill van en cotxe i, a través del que xerren, els anem coneixent. Al mateix temps, i d’altra banda, ens assabentem que aquella nit, al bosc, en passa alguna: potser són caçadors, potser un incendi, però hi ha molts animals en marxa, és una nit bestial. La clau ens la dona una de cada tres planes, una il·lustració sense text, com les següents:

Il·lustració de Xavier Salomó: la bústia de la família Ànec

Il·lustració de Xavier Salomó: la bústia de la Senyora Serpota

La història avança per aquest camí doble, entre vivències realistes amb alguns tocs d’humor, fins a assolir dos finals diferents (dos, o potser tres). Sense desvetllar de més aquí, el llibre resulta simpàtic i, d’altra banda, fuig de la narració lineal tant per l’ús del diàleg com per la doble línia d’acció.

  • Meritxell Martí, Una nit bestial. Il·lustracions de Xavier Salomó. Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blanca), Barcelona, 2008. ISBN 978-84-661-2059-3.
  • Bloc de Xavier Salomó
  • Bloc de Meritxell Martí

‘El vampiret Draculet’, de Ponç Pons (fragment)

.
En un castell tenebrós,
abandonat, fred i humit,
viu un vampiret formós
que està tot sol i avorrit.

No té germans per jugar
i el seu pare és un gandul
que, en lloc d’anar a treballar,
sempre dorm dins un bagul.

… Només té per companyia
un mussol i un vell fantasma
geperut que té mania
als gats negres, i atacs d’asma.

Amb diners per a despeses,
decidit cap a Llevant,
amb les ales ben esteses,
un matí se’n va volant.

Des del cel escolta els crits
d’un gran pati ple d’al·lots
berenant que, divertits,
corren talment borinots.

Ell no ha vist mai una escola
i li agrada aquest ambient,
perquè, a més de xerinola,
pot fer amics, conèixer gent.

… «Jo no he anat a escola mai,
i aquí podré jugar i riure.
Trob que ha ser de superguai
aprendre a llegir i escriure».

Il·lustració d’Àngels Comella. (Pitgeu per a ampliar.)

Il·lustració d’Àngels Comella. (Pitgeu per a ampliar.)

  • Ponç Pons, El vampiret Draculet. Il·lustracions d’Àngels Comella. Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blanca), Barcelona, 1994. ISBN 84-7629-908-7. Cita de les pp. 6-9, 12-19, 26, 32-33 (imatge 1), 42-43 (imatge 2).

El presoner del Casal del Diable, de Pau Joan Hernàndez

El presoner del Casal del Diable, de Pau Joan Hernàndez (Cruïlla), és una novel·la que mescla amb encert les tradicions del folklore, la por, l’aventura, l’humor i un punt de realisme familiar.

El protagonista és un nen de Bigues i Riells que, per mitjà de l’escola, farà un intercanvi amb un altre nen d’una família gallega. L’Anxo li explicarà tot de coses misterioses: viu a un casal on hi ha el fantasma d’un temible bandoler, fades, un «ermità domèstic», un tren en miniatura, un cementiri, un tresor… Es veurà que tot això és cert, però no tot és com sona; o si voleu, i dit des de l’altra banda, no tot és misteri ultrahumà, però tampoc és tot científicament explicable.

El cas és que quan el noi arriba al Casal, ningú no el surt a rebre: haurà de travessar un bosc mentre es combrega una tempesta i el seguirà un rar gos negre (si és que en realitat és un gos, i no un ésser més temible!). Quan per fi arriba a la porta, una senyora que no sembla de la casa el durà fins la torre més alta… i l’hi tancarà!

La història no és de terror pur, tanmateix, perquè ve matisada primer per la situació familiar del nen, que no s’acaba de trobar bé a casa seva, i això s’ha descrit amb humor; també la matisen alguns cops d’humor posterior i altres de desvetllament de fenòmens paranormals que eren només aparences (però no tots ho seran). Així, es converteix ans que res en una novel·la d’aventures, de bon ritme, que per camins secrets ens durà a l’alliberament dels presoners (inclós el fantasma) i la resolució del conflicte familiar.

Les il·lustracions d’en Gerard Miquel (bloc | APIV | omnívoro estudio), de línia molt clara i economia de mitjans, incideixen sobre tot en el tractament humorístic.

darabuc-gerard-miquel-pau-joan-hernandez-el-presoner-del-casal-del-diable

darabuc-gerard-miquel-pau-joan-hernandez-el-presoner-del-casal-del-diable-2-400

  • Pau Joan Hernàndez, El presoner del Casal del Diable. Il·lustracions de Gerard Miquel. Cruïlla (El vaixell de vapor-taronja, 123), 2002. ISBN: 84-661-0365-1.
  • La primera imatge és presa d’aquest enllaç.