Category Archives: Baula

Teatre sense mots: una escena de ‘Els tímids’, de Joles Sennell

.
ESCENA SEGONA

El parc és buit. La VIOLINISTA surt per l’esquerra amb el mocador al cap i l’estoig de violí. Per la manera de moure’s i de sospirar, es veu que està enamorada. S’asseu al banc a escriure una carta. En acabar, surt per la dreta. Se senten els arpegis d’afinació i l’orquestra ataca el vals; mentrestant, l’ESCOMBRIAIRE surt per la dreta i es posa a escombrar, al ritme de la música, com en l’escena anterior, les fulles seques del terra.

De cop, però, deixa d’escombrar, es treu un paper i un llapis del butxacó de la granota i també es posa a escriure una carta d’amor. Deixa de sonar la música. L’ESCOMBRIAIRE plega el tros de paper escrit en forma d’avió i espera anhelós. Al cap de poc apareix per la dreta la VIOLINISTA. L’ESCOMBRIAIRE li tira l’avió. Ella el recull i s’adona que és una carta. Al seu torn, es treu la seva carta de la butxaca, la plega també en forma d’avió i la tira cap a la banda de l’ESCOMBRIAIRE. I aleshores se’n va corrents.

L’ESCOMBRIAIRE resta molt content i emocionat amb la carta. La llegeix i pren una actitud somiadora i feliç. Tot d’una, però, un pensament negre l’envaeix i s’entristeix profundament. El motiu del seu entristiment no és pas en la carta. Lentament, es treu la gorra i mostra unes orelles desmesurades, enormes (artificials, és clar, d’aquelles tan xocants que es venen en algunes botigues d’objectes de broma). Té por que la noia s’espanti quan les hi vegi i no vulgui saber res més d’ell. I se’n va, trist, arrossegant rere seu l’escombra i l’ànima.

FOSC

  • Joles Sennell, «Els tímids. Mitja peceta en tres escenes per a gent agosarada», dins Quatre pecetes i mitja, Baula, Barcelona, 1998, amb il·lustracions de Montse Tobella. ISBN 84-479-0655-8.
Anuncis

‘Camí de l’escola’, de Lola Casas

Il·lustració de Carme Queralt. Cliqueu-hi per ampliar-la

  • Lola Casas, Anem a l’escola! Il·lustracions de Carme Queralt. Baula, Barcelona, 2005. ISBN 84-479-1429-1.

‘Medusa’, de Ricard Bonmatí

darabuc-medusa-jellyfish-qualle

*

Ombrel·la urticant
de l’home invisible
que al mar refrescant
fas ombra impossible,

si un cos veus nedant
i et gosa remoure,
si estava cremant,
¡l’acabes de coure!

*

  • Ricard Bonmatí, Estimades feres. Hi ha una primera edició amb dibuixos de la Roser Rius a Bruño, 1990, i una de més recent, il·lustrada per la Montse Ginesta, a Baula (Ala Delta), 2009, ISBN 978-84-479-1952-9. Foto de william a Flicker: medusa a un aquari.

Nou web de Baula, un concurs per Sant Jordi i un aniversari

Baula us convida a conéixer el seu nou lloc web, ara independent del web d’Edelvives. Per tal de celebrar-ne la inauguració i convidar-vos a navegar per les seves pàgines i remenar virtualment pels seus llibres també han creat un concurs de Sant Jordi:

Per celebrar la diada de Sant Jordi, la nostra editorial també vol regalar literatura. Una bona manera de fer-ho és realitzar un concurs on se sortegin els nostres llibres relacionats amb la temàtica de Sant Jordi. Volem animar tothom a participar-hi. La prova que proposem és ben senzilla, així que no patiu, perquè segur que trobareu una resposta encertada.

Certament, no us faran gruar, no heu de patir per això. Tots els detalls, en aquest bloc. Si jo hagués de triar segons demanen, triaria per exemple… ho diré amb una foto, mira, aprofitant que l’espai de llibres, diàleg i somriures que hi veieu està d’aniversari.

darabuc-cosari-lespolsada

Una endevinalla de Josep-Francesc Delgado

.

SEMPRE ES COMPORTA

Aquesta cosa no et porta mai res.
Sempre es comporta muda com la tomba.
S’està quieta, llisa, recta i dreta.
És plana, i no torta. Si no la veus
al mig del pas, hi toparàs de nas.

.

De Cosari (Baula, col·lecció Ala Delta, sèrie blava, 15), il·lustrat per Montse Bosch. Els dibuixos són en blanc i negre i ajuden a resoldre l’endevinalla; però són en pàgina posterior, com ha de ser, de forma que podeu llegir el llibre sense que es vegi la resposta (per molt que les transparències del paper poden jugar alguna mala passada).

El nom de Nadal, de Joana Raspall

.

EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir…

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyala la ruta
a tres reis d’Orient, creuant el cel…
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l’Establia…
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d’alegria…

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes…
Si la força existeix,
l’hem de trobar!

.

darabuc-joana-raspall-tassies-nadal

.

Tret de Joana Raspall, Font de versos, il·lustrat per Josep Antoni Tàssies, Baula (Ala Delta verda, 5), 2003. La il·lustració de Tàssies correspon al poema i es treu de la p. 73.

Tobogan, de Lola Casas

.

TOBOGAN

Escala amunt
fent filera.
Tingues paciència
i espera!
Cul al terra.
ZIUUUU!
i… AVALL!!!
El cor, BUM, BUM!!!
s’accelera!!!
Altre cop
a fer filera…
i pujar
graons amunt!

.

darabuc-lola-casas-tobogan-carme-queralt-2

.

Tret d’Anem a l’escola!, de l’editorial Baula, amb il·lustracions de la Carme Queralt.