Fi de partida

HAMM (amb energia): Anem-nos-en tots dos, cap al sud! Pel mar! Tu ens pots fer un rai. Els corrents se’ns enduran, lluny, cap a d’altres… mamífers!
CLOV: No cridis el mal temps.
HAMM: Sol, m’embarcaré sol. Prepara’m aquest rai ara mateix. Demà seré lluny.
CLOV (que es precipita cap a la porta): M’hi poso de seguida.
HAMM: Espera! (CLOV s’atura.) Et sembla que hi haurà taurons?
CLOV: Taurons? No ho sé. Si n’hi ha, n’hi haurà.
(Va cap a la porta.)
HAMM. Espera.
[…] (Pausa. Profètic i amb voluptuositat.) Un dia et tornaràs cec. Com jo. Seuràs en algun lloc, minúscula plenitud perduda en el buit, per sempre, dins la foscor, com jo. (Pausa.) Un dia et diràs: estic cansat, me’n vaig a seure, i te n’aniràs a seure. Després et diràs: tinc gana, m’aixecaré i em faré el menjar. Però no t’aixecaràs. Et diràs: he fet mal d’asseure’m, però ja que estic assegut m’hi estaré una estona més, després m’aixecaré i em faré el menjar. Però no t’aixecaràs ni et faràs el menjar. (Pausa.) Miraràs una estona la paret, després et diràs: tancaré els ulls, potser tinc una mica de son, després em trobaré més bé, i els tancaràs. I quan els tornaràs a obrir ja no hi haurà paret. (Pausa.) El buit infinit t’envoltarà, tots els morts de tots els temps, ressuscitats, no l’ompliran, i tu seràs com una pedreta al mig de l’estepa. (Pausa.) Sí, un dia sabràs què és això, seràs com jo, només que no tindràs ningú, perquè no hauràs tingut pietat de ningú i que ja no hi haurà ningú de qui tenir pietat.
Pausa.
CLOV: Això no està escrit. (Pausa.) I a més t’oblides d’una cosa.
HAMM: Ah.
CLOV: No puc seure.

  • El bloc fa set anys i va sent hora de dir-li adéu. Ha fet la tasca que podia, dintre del molt que calia. Hi ha ara altres espais, potser. I en qualsevol cas, fins aquí ha arribat. Em sembla bé arribar-hi amb el meu estimat Beckett, mag de l’expressió de la complexitat de la vida i la coexistència d’emocions (el cito en la traducció de Lluís Solà publicada per l’Institut del Teatre). Em recorda la convicció personal que la literatura infantil, o és literatura, o en realitat tant ens fa.
  • Gràcies a les lectores, als lectors (pocs?), als que han parlat i als que només llegien. He aprés molt. I gràcies als editors que, sense cap compromís de retorn per part meva, i sovint sense cap retorn, m’han permés accedir als seus fons amb plena llibertat. Petonassos i abraçades!
Anuncis

4 responses to “Fi de partida

  1. Sembla que tocaria dir-te adéu, o quina llàstima… Però el que em surt és: enhorabona i gràcies per la feina feta!

  2. Quanta feina i ben feta, a Darabuc. Les coses vives tenen una fi. Gràcies per les complicitats, per tot el que ens has donat i per tot el que hem après amb tu. Una abraçada.

  3. Gràcies, Ramon. Gràcies, Lena. Me’n vaig en companyia. Us ho agraeixo. Reconforta 🙂

  4. Salut! amic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s