Properament, ‘La bruixa Lletjards’

El Cep i la Nansa ha tingut l’amabilitat d’incloure un conte meu a la seva col·lecció Ginjoler. Com sabeu els lectors d’aquest bloc, és una col·lecció ben especial perquè, a més del conte en català, inclou una versió en català signat i un DVD amb la narració en llengua de signes catalana (detalls). L’il·lustra en JuanolO, o sigui que riurem. En JuanolO també el coneixereu d’aquest mateix bloc, per Mooonstres; i podeu consultar el seu web i el seu bloc.

"Al bosc de Socapudenta, dins una cabana més bruta que una cort de porcs, viu la bruixa Lletjards. Per la meva dissort, jo també hi visc, en aquella porquera. La cosa va anar així...". Il·lustració de JuanolO. Pitgeu per a ampliar.

La bruixa Lletjards, retratada per en JuanolO. Pitgeu per a ampliar

Dic «riurem» perquè el propòsit del conte és així d’humil: vol fer riure, amb l’humor dels nanos, tan amics de l’exageració grotesca i políticament poc correcta. I un temps després, si es vol, anima a parlar dels complexos; d’aquelles persones que, segons el canon estètic, són (o som) lletges i de com ens ho podem prendre: amb amargor i autoengany o bé rient de nosaltres mateixos. Riurem, riure, rient; són paraules humils, potser sí, però fan el meu record més viu de les visites a escoles i jo les considero importants.

És previst que el conte surti el desembre. Em fa molta il·lusió!

Anuncis

4 responses to “Properament, ‘La bruixa Lletjards’

  1. Ei enhorabona! L’haurem de llegir 🙂

  2. Moltes gràcies, i ben feliç que el llegeixis! A més, suposo que, arribat el cas, no et costaria engrescar a l’equip del Ginjoler (sense pretendre jo parlar per boca de ningú). A mi, vés, et costaria horrors!!! 😀

  3. Em sembla molt be i molt sa això de riure…tinc ganes de llegir-lo!
    Felicitats pel nou conte a tu i en el JuanolO. ¿Et sembla poc fer riure?
    A mi em sembla molt 🙂

  4. No, no em sembla poc. Primer perquè no és gens fàcil i jo aspiro a aconseguir-ho, però no en puc tenir la certesa. I segon, clar i català, perquè em sembla fantàstic.

    En el fons hi havia una pregunta: perquè els que parlem de llibres, tan sovint, elogiem els llibres “durs” i “valents” i en canvi ens oblidem del riure, que és tan necessari com l’aigua per a les plantes? A fi de comptes, una vida sense la seva dosi de rialles és una vida marcida, que no desitgem a ningú, i menys als nanos… Però vaig pensar que aquest tipus de dubtes (o més aviat, de reivindicacions) encaixaven més aquí, a la zona de comentaris, que a la presentació pròpiament dita.

    I moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s