Jo, gelós? Aquesta sí que és bona (‘El petit Nicolas’)

Il·lustració de Sempé

… Et portarà problemes —ha dit en Rufus—, i a més a més et diran que ets un gelós.
—Què? —ha cridat en Joachim—. Aquesta sí que és bona!
I ens ha dit que no era gelós, que era una bestiesa dir això, que tant li feia el seu germanet; l’única cosa, és que a ell no li agrada que l’empipin ni que vagin a dormir a la seva habitació, ni que li impedeixin d’anar a jugar amb els amics, i que a ell no li agradaven els preferits, i que si l’empipaven gaire, doncs se n’aniria de casa, i llavors tothom estaria amoïnat, i que se’l podien confitar, el seu Léonce, i que a tothom li sabria greu quan se n’hagués anat, sobretot quan els pares sabrien que era capità d’un vaixell de guerra i guanyava molts diners, i que de totes maneres ja en tenia prou de casa i de l’escola, i que no tenia necessitat de ningú, i que tot això, a ell el feia riure.
—Qui és en Léonce? —ha preguntat en Clotaire.
—El meu germanet, ves —ha contestat en Joachim.
—Té un nom ben estrany —ha dit en Clotaire.
Llavors en Joachim s’ha llançat damunt d’en Clotaire i li ha clavat un gec de bufetades, perquè ens ha dit que si hi havia una cosa que no permetia, era que algú insultés la seva família.

  • Sempé i Goscinny, El petit Nicolas i els problemes d’en Joaquim. Traducció de Núria Vilà i Enric Larreula. La Galera, 1992. ISBN 8424680642.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s