‘Iceberg’, de David Jou

.

ICEBERG

El blanc més pur
i la claror més freda

MIRALL, SUPERFÍCIE, FRONTERA ENTRE L’OCULT I L’INVISIBLE
i després, en anar-nos submergint,
en anar cessant l’encegament
i entrar pausadament en la blavor
i en el silenci, descobrim la magnitud
del món ocult —una mirada enamorada,
brevíssima, un instant només d’aquest fulgor
amb ulls, quants somnis diu!—
i del perill —aquest ullal de gel,
aquest coltell de glaç contra l’acer del buc,
aquesta inèrcia on s’estavella, incrèdula,
la pressa, la velocitat, la vana corredissa!
El món reclama calma per donar-se:
profund, pesant, massís, ferreny,
ocult sota l’esgrima de reflexos
rapidíssims entre el glaç i el sol, tan àgils,
i és més, és més que això, és més que l’aparença
que aconsegueix surar sobre les ones,
sobre tones de silencis invisibles.

.

  • David Jou, Joc d’ombres, dins L’èxtasi i el càlcul (Obra poètica I), Columna, Barcelona, 2002. ISBN 84-664-0264-0.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s