Monthly Archives: Novembre 2010

‘Dues germanes tenen visita’, de Sonja Bougaeva


M’agrada el que he vist i llegit de Sonja Bougaeva, una il·lustradora de colors vius i històries positives. A més de Malena Ballena a Libros del Zorro Rojo (ressenya meva i ressenya d’Al·lots; malhauradament no hi ha edició en català), ara Takatuka porta Dues germanes tenen visita. És una història sobre l’ordre i la felicitat, però narrada entre adults, no com a enfrontament nens-adults. Tinc la impressió que estem vivint un increment dels àlbums infantils amb personatges adults, fet que potser permet de tractar certs temes diferents i altres, d’una forma diferent.

Aquí tenim una família formada per dues germanes de mitjana edat, grassones i nassudes, tranquil·les i somrients: felices. Un dia arriba el cosí Hans, qui, esgarrifat del desordre general i certes avaries no resoltes, comença a ajudar. Aviat, però, s’immisceix més que ajuda: fa fora els animals, canvia els esmorçars, refa el jardí, obliga a fer esport… Com dir-li que així no els agrada de viure? No caldrà: de sobte, el cosí marxa tot ofès perquè ni li han donat les gràcies, i tot pot tornar a la rutina tranquil·la d’abans. Queden obertes les preguntes de què és sa i què no, i on comença la llibertat personal de viure d’una forma o altra.

  • Sonja Bougaeva, Dues germanes tenen visita (Zwei Schwestern bekommen Besuch). Traducció de Carme Gala. Takatuka, Barcelona, 2010. ISBN 978-84-92696-46-8.
Anuncis

Presentació i taller de ‘Mooonstres’, de JuanolO

Cliqueu per ampliar

Cliqueu per ampliar

 

‘El paquet’, d’Enric Larreula

Enric Larreula és, al meu parer, un dels nostres autors de literatura infantil i juvenil més polítics. Ho és perquè a les seves narracions es traslluu sovint el seu concepte catalanista (i, probablement, antiespanyolista); però més encara perquè sovint planteja problemes que mouen a la reflexió social i necessiten, per anar bé, d’una solució comunitària.

El paquet, que fou il·lustrat per Pilarín Bayés, n’és un exemple clar. A l’estació de Boskovice, a la República Txeca, arriba un paquet dirigit «a la persona més important de Bityška». Qui és aquesta persona? Potser el batlle? El mossèn? O més aviat ho són la llevadora o la mestra? No l’és el forner, que proveeix tothom de pa? Però, podria treballar el forner sense la llenya del llenyataire? I podria viure algú al poble, en realitat, sense la humil però important feina de l’escombriaire?

Com no hi ha acord, i el carter es nega a repartir el paquet si no és al seu propietari legítim, caldrà esperar un mes i decidir després. Amb l’esperança del premi, els regidors es posen les piles. «Però no sols es van afanyar en la seva funció municipal sinó que com que, a més de les tasques a l’ajuntament —que mai fins llavors no els havien preocupat gaire— cadascú tenia el seu negoci particular, va ser pertot arreu que es van notar millores. I no només ells o elles, sinó que tots els comerciants i artesans i pagesos de Bityška van voler demostrar la seva indiscutible importància». Al capdavall, amb el temps d’espera, el paquet, que només duia un formatge de propaganda, es fa malbé. El poble rep la notícia «amb un desencís tan gran … que talment semblava que hagués ocorregut una gran desgràcia». Tanmateix, el poble ha canviat de dalt a baix, gràcies a l’esforç de tots: les cases i els carrers són adobats i guarnits i «realment pertot es notava un canvi i una millora». Qui se n’adona? Segons sembla, només el carter… i, és clar, la lectora o el lector, a qui s’anima a preguntar-se: Com serien les coses a la nostra ciutat o el nostre poble si tots ens esforcéssim de debò?

  • Enric Larreula, El paquet. Il·lustracions de Pilarín Bayés. La Galera, Barcelona, 1984. ISBN 84-246-3318-0.

‘Tríptic’, de Joan Brossa

TRÍPTIC

I
ENCÀRREC

Ens plau demanar-vos la vostra col·laboració
en la redacció de l’Enciclopèdia Fausta,
concretada, ara, en la redacció de les accepcions
que consten més avall, amb el nombre
de ratlles i el termini màxim de lliurament.
La compensació econòmica que tenim prevista
per a la vostra col·laboració és de 10 ptes.
per ratlla de 46 espais…

II
ACCEPTACIÓ

Accepto l’encàrrec de redactar per a
l’Enciclopèdia Fausta les accepcions
que consten més avall, la propietat
intel·lectual de les quals serà, a tots els
efectes i definitivament, de l’Enciclopèdia
Fausta, S. A.

III
EL TEXT

L’art i la ciència de mentir per entretenir ha tingut sempre molts d’entusiastes a Catalunya. L’Agrupació Catalana d’Aficionats a l’Il·lusionisme (S E I després de la guerra), primera societat màgica a l’Estat espanyol, comptava amb la col·laboració de personalitats de tota mena. Els il·lusionistes del Principat més destacats foren: Fruitós Canonge (1824-1890), popular il·lusionista i enllustrador al qual el poble atribuïa tota mena de prodigis; per carnaval s’exhibia en una carrossa voltat d’elements del seu espectacle; a la Plaça Reial, de Barcelona, hi ha encara la seva parada d’enllustrador. Joaquim Partagàs (1848-1931) es distingí com a fabricant de trucs, que presentava al seu petit teatre de la Plaça del Teatre, de Barcelona, i que recollí en un llibre il·lustrat per ell mateix; l’any 1881 fundà la botiga «El Rei de la Màgia» al carrer de la Princesa; l’amo actual, Carles Bucheli (Carlston, 1903), barceloní d’origen suís, és un remarcable il·lusionista; del 1939 al 1944 presentà un espectacle hindú tot alternant la venda d’aparells màgics amb l’activitat teatral. Fill d’un prestidigitador, Emili Déu (1907-1970) fou un virtuós de les cartes i un inventor notable; el seu rigorisme d’investigador l’allunyà del teatre; amb el seu millor deixeble, Joan B. Bernat (1912), coautor d’un llibre sobre manipulació de cartes, guanyà diversos premis internacionals; amic de David T. Bamberg (Fu Manxú), Déu col·laborà en la renovació de l’espectacle oriental del cèlebre il·lusionista holandès, que tingué tant d’èxit a Barcelona l’any 1933. Ramon Camprubí (Càrtex, mort el 1956), bé que tècnicament inferior, aconseguí de fer-se el nom gràcies a la seva simpatia, no pas més enllà del que demana el públic. Joan Forns (Li Xang, 1916), seguidor de Fu Manxú, es distingeix en els trucs de teatre, sense fer oblidar, però, la destresa i l’enginy del mestre. Entre els joves es destaquen: Jesús Julve (Hausson) en manipulació; Josep Miret (Kirman) en la branca del faquirisme; Alfons Moliné en la modalitat de la màgia de prop; i Joaquim-Maria Nubiola (Fred Denver), creador d’un número amb gats, artista que fa carrera a l’estranger. La decadència de l’il·lusionisme és més evident als països llatins que no pas als anglosaxons; avui prevalen la mediocritat i una manca absoluta d’irració poètica.

A Xavier Fàbregas

  • Joan Brossa, Poemes públics. Editorial Alta Fulla, Barcelona, 1987. ISBN 84-86556-21-X.