‘Tríptic’, de Joan Brossa

TRÍPTIC

I
ENCÀRREC

Ens plau demanar-vos la vostra col·laboració
en la redacció de l’Enciclopèdia Fausta,
concretada, ara, en la redacció de les accepcions
que consten més avall, amb el nombre
de ratlles i el termini màxim de lliurament.
La compensació econòmica que tenim prevista
per a la vostra col·laboració és de 10 ptes.
per ratlla de 46 espais…

II
ACCEPTACIÓ

Accepto l’encàrrec de redactar per a
l’Enciclopèdia Fausta les accepcions
que consten més avall, la propietat
intel·lectual de les quals serà, a tots els
efectes i definitivament, de l’Enciclopèdia
Fausta, S. A.

III
EL TEXT

L’art i la ciència de mentir per entretenir ha tingut sempre molts d’entusiastes a Catalunya. L’Agrupació Catalana d’Aficionats a l’Il·lusionisme (S E I després de la guerra), primera societat màgica a l’Estat espanyol, comptava amb la col·laboració de personalitats de tota mena. Els il·lusionistes del Principat més destacats foren: Fruitós Canonge (1824-1890), popular il·lusionista i enllustrador al qual el poble atribuïa tota mena de prodigis; per carnaval s’exhibia en una carrossa voltat d’elements del seu espectacle; a la Plaça Reial, de Barcelona, hi ha encara la seva parada d’enllustrador. Joaquim Partagàs (1848-1931) es distingí com a fabricant de trucs, que presentava al seu petit teatre de la Plaça del Teatre, de Barcelona, i que recollí en un llibre il·lustrat per ell mateix; l’any 1881 fundà la botiga «El Rei de la Màgia» al carrer de la Princesa; l’amo actual, Carles Bucheli (Carlston, 1903), barceloní d’origen suís, és un remarcable il·lusionista; del 1939 al 1944 presentà un espectacle hindú tot alternant la venda d’aparells màgics amb l’activitat teatral. Fill d’un prestidigitador, Emili Déu (1907-1970) fou un virtuós de les cartes i un inventor notable; el seu rigorisme d’investigador l’allunyà del teatre; amb el seu millor deixeble, Joan B. Bernat (1912), coautor d’un llibre sobre manipulació de cartes, guanyà diversos premis internacionals; amic de David T. Bamberg (Fu Manxú), Déu col·laborà en la renovació de l’espectacle oriental del cèlebre il·lusionista holandès, que tingué tant d’èxit a Barcelona l’any 1933. Ramon Camprubí (Càrtex, mort el 1956), bé que tècnicament inferior, aconseguí de fer-se el nom gràcies a la seva simpatia, no pas més enllà del que demana el públic. Joan Forns (Li Xang, 1916), seguidor de Fu Manxú, es distingeix en els trucs de teatre, sense fer oblidar, però, la destresa i l’enginy del mestre. Entre els joves es destaquen: Jesús Julve (Hausson) en manipulació; Josep Miret (Kirman) en la branca del faquirisme; Alfons Moliné en la modalitat de la màgia de prop; i Joaquim-Maria Nubiola (Fred Denver), creador d’un número amb gats, artista que fa carrera a l’estranger. La decadència de l’il·lusionisme és més evident als països llatins que no pas als anglosaxons; avui prevalen la mediocritat i una manca absoluta d’irració poètica.

A Xavier Fàbregas

  • Joan Brossa, Poemes públics. Editorial Alta Fulla, Barcelona, 1987. ISBN 84-86556-21-X.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s