.
Tarda de tardor (cap al tard)
Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!.
- Mar Pavón, D’il·lusió, Déu n’hi do! Il·lustracions de Rebecca Luciani. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·l. Els Flautats), Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-670-2.
Què bonica. Me la guardo. Bona tardor i que cada fulla que caiga porte escrita una poesia.
Besadetes
Moltes gràcies, Sàlvia. Bona i poètica tardor per a tu i els teus.