‘Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent’, de Josep-Francesc Delgado

La muntanya és un dels pocs llocs que encara permet la descoberta èpica, si no ja de nous territoris i cims, sí d’un mateix. Probablement serva l’encant que podia tenir l’Àfrica o els pols al segle XIX, que a la novel·la va narrar Verne com ningú; però avui, més que l’aventura col·lectiva, semblem interessats per la personal.

Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent (premi Joaquim Ruyra del 1988 i primera novel·la d’una sèrie de l’Himàlaia que de fa poc compta ja quatre volums) narra una aventura alhora personal (de la protagonista) i col·lectiva (perquè un ascens d’alta muntanya és sempre tasca de grup). És col·lectiva també en un sentit literari: la forma narrativa que adopta no és lineal, sinó de reconstrucció i solució d’un enigma a partir d’anar reunint les aportacions de cada membre de l’expedició, com un puzle que anés prenent forma peça a peça. D’altra banda, destaca per un caràcter espiritual i màgic, amb un paper clau dels lames i el Ieti. La proposta reuneix, doncs, aventura, interès cultural i qualitat literària, i és merescut que s’hagi convertit en un clàssic de les recomanacions de batxillerat.

Advertisements

One response to “‘Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent’, de Josep-Francesc Delgado

  1. Afegeixo enllaç a la nova edició de català de nivell bàsic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s