El ratolinet Roquefort, de Santiago Alba Rico i Xavi Sellés

El ratolinet Roquefort, de Santiago Alba Rico i Xavi Sellés (Takatuka), fa de mal descriure: jo crec que és un àlbum per a joves amb aspecte d’àlbum per a nens i rerefons d’àlbum per a adults. És una sàtira molt carregada, escrita des d’un extrem ideològic en contra de l’extrem oposat; o més aviat des d’una concepció de la vida en contra d’una altra, la que renuncia al plaer i una vida activa i engrescada, però tot identificant aquesta amb uns col·lectius i uns tòpics molt determinats.

La sàtira és un gènere clàssic, però alhora infreqüent i difícil; sovint passa la ratlla no tant de l’ofensa (sóc dels que pensa que ofèn qui pot, no qui ho pretén) com de la falta d’humanitat… i potser aquest defecte és més greu que qualsevol altre que volguem satiritzar. Al meu parer, aquest llibre és burleta i l’humor (de les imatges, de la formulació del text i del final del conte) fa de bon llegir, però ni és ni vol ser innocent i hi haurà lectors que potser es molestin i el trobaran feridor.

En el meu ús, és un àlbum que demana una resposta de bumerang: una sàtira igualment punyent i riallera sobre, per exemple, l’amable Stalin, la pròspera Cuba castrista o els arrancs de legislació tan políticament correcta com inútil i buida (cadascú farà la seva llista, sens dubte). D’aquesta manera no il·lustra Veritats messiàniques, sinó que fa pensar i somriure, dins de l’amargor de fons (pragmàtica i realista, tanmateix?) que sol tenyir tota sàtira.

  • Santiago Alba Rico (text) i Xavi Sellés (il·lustració), El ratolinet Roquefort. Takatuka, 2009, 28 p. ISBN 9788492696031.
Anuncis

2 responses to “El ratolinet Roquefort, de Santiago Alba Rico i Xavi Sellés

  1. L’has descrit molt bé. A mi em va fer riure molt, en especial el retrat de la família que viu al primer pis… però se’m fa difícil trobar-li un lloc a la llibreria per por que no ofengui algú. De totes maneres em pregunto si els que es poden sentir ofesos tenen els mateixos miraments pels que no concebem la família tal com ells… Efectivament no és un llibre per a nens, sí per adults amb cor de nens.

  2. Doncs l’hauré descrit bé, però encara ho trobo complicat… Penso que la sàtira (vull dir ara com a gènere, en conjunt) vol coure. No fer mal, però coure sí.

    M’ajuda a pensar intentar de posar-me en l’altre costat (diguem, en el de rebre). El més proper que conec a un imaginari altre extrem d’aquest llibret és l’Empar Moliner. Deixant de banda des d’on escriu ella i fixant-nos en qui critica, el cas és que se’n fot sense miraments de gais, feministes i ONG (bé, no d’ells i elles, sinó del retrat políticament correcte i adorable que ens en venen). A mi els seus contes em fan riure, però a més em couen i em deixen un regust amarg. Ara bé, acceptar la crítica i la sàtira dels valors de respecte i progrés en els quals un creu, autoritza, em sembla, a fer/llegir amb tranquil·litat crítica i sàtira dels altres. Així i tot, és un gènere que m’agrada poc (un sempre prefereix de riure amb que de). Aquí queda molt rodó i expressiu pel format triat, al meu parer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s