L’habitació de la Bàrbara, de Montserrat Galícia

L’habitació de la Bàrbara, de Montserrat Galícia (23è premi Enric Valor), és una novel·la psicològica i antibel·licista ambientada en un espai de ciència-ficció. Al planeta Roig del sistema solar d’Alfa Centaure conviuen terrans (vinguts de la Terra) i silents (habitants nadius, oprimits pels terrans, i molt semblants a nosaltres; la diferència triada té capacitat simbòlica i se’n fa ús al llibre). El sistema polític és corrupte i només pretén la dominació. Aquell món ha heredat el pitjor del nostre, però també Kavafis i Gluck.

La protagonista és una adolescent que viu el que l’envolta amb negativitat: troba que no comparteix res amb la seva germana (la Bàrbara, set anys més gran), discuteix sovint amb sa mare, el seu pare havia mort set anys enrere (víctima d’un atracament… o potser no?), s’ha distanciat del seu millor amic, ha endegat una relació que ha tallat de cop i a la nova colla hi ha molts aspectes que li desagraden.

El llibre gira entorn del coneixement d’un mateix, les diferències interracials i econòmiques i l’explotació, amb molts passatges de reflexió o diàleg crític. La protagonista prendrà consciència social i anirà reestablint ponts i trobant sortida als diversos dubtes que l’angoixen. Però no serà fàcil, haurà d’aprendre a dir que no i patirà absències doloroses.

L’habitació de la Bàrbara em sembla una bona novel·la, més amarga que dolça, sobre una època de creixement i crisi personal i social.

• Montserrat Galícia, L’habitació de la Bàrbara. Edicions del Bullent (col·l. Esplai, 29), 2004, 112 p. ISBN 13: 978-84-96187-05-4.
• Vegeu també Aterratge d’emergència.