Silenci, capità!, de Josep Vallverdú

darabuc-josep-vallverdu-tharrats-silenci-capitaLa novel·la és tot sovint la narració dels fets crucials de la vida d’un ésser humà al món. Si més no, aquesta definició tan simple cuadra força bé amb Silenci, capità!, de Josep Vallverdú, una novel·la marítima ambientada a finals del segle XVIII.

La narració comença amb el tinent Clive Laurent a la presó d’oficials, després d’haver mort un altre oficial en un duel d’honor; però l’almirall Montagu disposarà que en surti per una missió de rescat on no falten els punts foscos. Pel desenvolupament dels esdeveniments, Laurent haurà de fer tries delicades entre la llibertat aliena o l’obediència militar, que posaran en greu perill el seu futur. Però en aquest món cal triar i, a voltes, separar-se dels que havien estat amics:

Era el Mills més profund, que sortia. Aquell oficial un xic fred, un xic mecànic … en el fons, tenia ànima de funcionari. Estaria sempre al costat del poder, de la força, mai a favor de la llibertat de l’home.

Laurent s’anirà quedant aïllat; no sol, car compta amb el suport dels mariners i el contramestre, però aquests no poden res contra les decisions de l’almirallat i la Marina Reial en bloc. De forma que

vaig començar a dormir malament. Rumiava, i insistia en la idea d’imitar el tinent Gerbrate i renunciar a un món que se’m presentava prou corrupte per alimentar tota hipocresia i falsedat, per insignificant que fos, si servia per apuntalar una altra falsedat i una altra mentida.

Però el desencís i la penosa fugida troben compensació en una terra nova, els Estats Units, alliberats de fa molt poc, que accepten els nouvinguts com a neoamericans, sense fer més preguntes. Poc a poc, però amb èxit, en Laurent hi refarà la vida.

Les il·lustracions són de l’August Tharrats, amb el seu estil inconfusible i un lligam molt precís amb les paraules de la novel·la.

Deixa un comentari