A mitja nit, de Toon Tellegen

darabuc-tellegen-a-mitja-nitToon Tellegen és un autor estrany, dels que val la pena llegir perquè ofereix maneres literàries que és molt difícil de trobar a d’altres bandes. A mitja nit és un recull de situacions breus (són relats? capítols? cel·les d’un rusc?) que viuen tota una sèrie d’animals que coincideix que es desperten aquella hora. Endormiscats, pensen, es troben amb d’altres animals, dubten, cauen adormits de nou.

No és un llibre d’acció, sinó de petits espais animals (val a dir, personals). Donada l’abundor de personatges i la falta d’una acció clara, no sembla un bon llibre per llegir a casa i comentar a l’aula; però sí se’n poden extreure situacions i jugar amb elles al «i què hagués pensat el… (un altre animal o persona)?» o bé «quin animal seria el que hauria fet …?».

A mitja nit el talp i el cuc de terra van celebrar una festa.
Estaven sota terra, en un cau fosc molt profund i celebraven la foscor.
Parlaven sobre estar negra, passar-la negra i veure-ho tot negre i menjaven un pastís molt dur i negre com el carbó.
De tant en tant discutien sobre alguna cosa horrorosa, com ara la llum del dia, i aleshores tenien calfreds i s’arrambaven l’un a l’altre.
De tant en tant cantaven una cançó tètrica, per fer la foscor encara més profunda.
Just quan estaven cantant una cançó lúgubre sobre la foscor més negra de totes les foscors van sentir uns cops a terra, damunt dels seus caps.
—Que és el vostre aniversari? —va preguntar una veu.
Van parar de cantar.
—Qui ets? —va preguntar el cuc de terra.
—Sóc el grill. Si és el vostre aniversari, que em convideu?
D’entrada, no van respondre. Però al cap d’un moment el talp va preguntar:
—Et guspiregen els ulls?
El grill va arronsar el front, va tancar els ulls molt fort i es va mirar en un mirall imaginari.
—Sí —va respondre.
—Llavors, no pots entrar —va dir el cuc de terra.
—Per què? —va preguntar el grill.
—Ves-te’n al sol! —va dir el talp.
Era la pitjor cosa que havia dit mai a ningún i el cuc de terra, de manera gairebé imperceptible, va fer un gest de desaprovació amb el cap.
El grill es va aixecar i se’n va anar cap a casa. Els ulls no li guspirejaven, n’estava segur. Però no va tornar al cau del talp i el cuc.
[…]

darabuc-toon-tellegen-mance-post-a-mitja-nit-serp

Imatge de Mance Post, al capítol de la serp: … Al final va sospirar profundament i es va fer un nus. «Si em desperto i veig que estic feta un nus», va pensar, «pensaré: “Ah, sí, és veritat. Ara me’n recordo…” i sabré què és el que m’ha passat per alt». Però fet un nus no acabava d’estar còmode i no va poder dormir …

Aquesta mena de raonaments entortolligats com la pròpia serp em fan dubtar sobre quina és l’edat més idònia; potser és de la mena de llibres que ens recorden que l’edat recomanada és orientativa i no té més valor ni realitat de fons.

  • Toon Tellegen, A mitja nit. Traducció d’Auke Oosterhof Sanders. Il·lustracions de Mance Post. Cruïlla (El Vaixell de Vapor, sèrie blava, 148), 2007.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s