Aquest 2009 s’han acomplert quaranta anys de la publicació de La colla dels deu, d’en Joaquim Carbó, un llibre clau del gènere de la novel·la de colla, que en general no ha perdut vigència i jo he rellegit de gust. Els personatges hi són ben caracteritzats (dintre del que permeten l’extensió i l’acció), hi ha tensió i misteri (tant entre els amics com en la resolució del cas) i el català emprat, com en tots els llibres de Carbó, és enriquidor.
Més enllà d’uns pocs detalls que no afecten la lectura, potser el que més envelleix el text (o almenys, el limita) és que es tracta d’una novel·la exclusivament de nois (que no necessàriament «per a nois»). La literatura més recent ha fet un esforç lloable per cobrir un buit de representació que no es pot retreure a en Carbó en concret, però sí a tot el seu temps literari i l’herència que havia rebut. Ara, passats els anys, resulta estrany el que en el seu moment era normal i probablement ens n’hem d’alegrar.
El 1977 es publicà L’home de Munic, nova aventura de la mateixa colla. El to canvia una mica i en el retrat dels dos personatges nous, l’intel·lectual Xavier del Teulat i la germana d’en Pàmpols, cedeix força terreny a la ironia. Comparteix amb l’anterior el fet essencial de ser una «novel·la de colla amb misteri», no una novel·la de misteri pròpiament dita; bona part del text es centra en la relació dels personatges i les seves vivències (com la pujada al Matagalls i la construcció de l’estel tibetà). Curiosament, per les anades i vingudes de la història, lliga amb el nostre present pel context de crisi econòmica (o més pròpiament, d’inquietud per la feina dels pares) i la revifalla de certa espiritualitat orientalista (per molt que ja no la d’en Lobsang Rampa). Així i tot, durant la relectura (personalment, i potser perquè la sàtira envelleix més que l’aventura) se m’ha fet un punt més antiga que La colla dels deu.
Les il·lustracions són en tots dos casos de l’Isidre Monés i és curiós d’observar com les del segon llibre són més desimboltes. A la imatge podeu veure la colla al complet a les guardes d’una vella edició de L’home de Munic.
- Actitivats entorn del llibre a Au, llegim!
- Dossier d’activitats del seminari “El gust per la lectura” (pdf)
- Joaquim Carbó al bloc del sr. Boix: 1, 2
- Joaquim Carbó, setanta anys, un centenar de títols, un milió d’exemplars
- Xerrada amb Joaquim Carbó a un fòrum de Vilaweb
Dades bibliogràfiques:
- Joaquim Carbó, La colla dels deu. Il·lustracions d’Isidre Monés. La Galera (Grumets), 1969 (30.ª imp. el 2008). ISBN: 978-84-246-8105-0.
- Joaquim Carbó, L’home de Munic. Il·lustracions d’Isidre Monés. La Galera (Grumets), 1977 (7.ª imp. el 1993). ISBN 978-84-246-8156-2.
Jo en tinc molt bon record de quan el vaig llegir ara deu fer… no vull ni recordar-ho!
Bah, fa quatre dies. 🙂
Encara vull anar més enrere en aquests llibres que hem llegit gairebé tres generacions i són una base sòlida, un petit canon al qual crec que hem de fer justícia: fins a La casa sota la sorra, que enguany no en fa 40, sinó 45.
Retroenllaç: El Rebost dels Recursos » L’home de Munic
A mi el llibre de la colla dels deu m’encanta, esta molt bé
Hola, David:
Gràcies pel teu comentari. Et recomano que cerquis també altres llibres d’en Carbó. És una autor de primera.