Berta, que sortia amb en Ferran però ha trencat amb ell sense explicacions, apareix morta durant una festa. Les circumstàncies acusen en Ferran i aquest fugirà cap al nord, angoixat, sense pensar-s’ho més. Recorrerà bona part de Catalunya, trobarà bona gent i d’altra menys amable, guanyarà i perdrà, coneixerà un amor encara més ple —i la persona que sabrà raonar amb el cap més fred i buscar un desllorigador— i al final la situació es resoldrà bé, amb un gir de rectificació dels amics, comprensió dels pares i confessió del criminal.
L’estranya mort de Berta, de Joan Pla, atrau per la fugida constant (en Ferran va sent encalçat i desemmascarat als diversos llocs on es refugia) i pel recorregut geogràfic, que té un bon punt de descoberta (en Ferran és de Gandia i acaba a l’hivern nevat de Sort) i el pot tenir també per al lector. La solució policíaca del cas és tan senzilla com encertada i permet fer algun pas enrere que augmenta la tensió (no voldria desvetllar més). Potser hi haurà qui retregui al text que la Irene d’ulls verds que durà la pau a en Ferran, tot i essent un personatge principal, no tingui cap mena de tatxa i dibuixi un perfil més irreal que la resta, el que la converteix, fins a cert punt, en un deus ex machina que resol la trama a conveniència. Però és la novel·la d’en Ferran i per la caracterització general de la novel·la, en extensió i lector model, probablement no calia més.
- Joan Pla, L’estranya mort de Berta. Bromera (col·lecció Espurna, 24), 1996 (13ª ed. a 2009), ISBN 13: 978-84-7660-256-0.
Darabuc · literatura per a infants i joves 
Em podrieu descriure els personatges principals???