Monthly Archives: Juny 2009

Premis Samaruc 2009

L’Associació de Bibliotecaris Valencians (ABV, a Bibliotecaris.org) ha lliurat els premis Samaruc, que tenen quatre categories: millor novel·la infantil, millor novel·la juvenil, bibliotecària o  bibliotecari de l’any i premi d’honor. Els guardonats han estat Manel Alonso, per Conta’m un conte, de Brosquil; Salvador-Damià Insa, per Mort d’un interí de Secundària, de Marfil; Maria Salut Cubells, bibliotecària d’Algemesí, i Sento Beguer.

En parlen a Uendos, Greixets i Maremortes i, més breument, el propi Manel Alonso.

Anuncis

‘Medusa’, de Ricard Bonmatí

darabuc-medusa-jellyfish-qualle

*

Ombrel·la urticant
de l’home invisible
que al mar refrescant
fas ombra impossible,

si un cos veus nedant
i et gosa remoure,
si estava cremant,
¡l’acabes de coure!

*

  • Ricard Bonmatí, Estimades feres. Hi ha una primera edició amb dibuixos de la Roser Rius a Bruño, 1990, i una de més recent, il·lustrada per la Montse Ginesta, a Baula (Ala Delta), 2009, ISBN 978-84-479-1952-9. Foto de william a Flicker: medusa a un aquari.

Premi El Vaixell de Vapor 2009, per El triomf d’en Polit Bonaveu, de Carles Sala

Resum de la nota de premsa de Cruïlla:

El guardó, dotat amb 24.000 euros, es va lliurar en una festa d’homenatge al 25è aniversari d’Editorial Cruïlla, de la col·lecció i del premi d’El Vaixell de Vapor, en què també es va fer entrega d’un guardó commemoratiu als vint-i-quatre guanyadors de les anteriors edicions. El premi 2009 de literatura juvenil Gran Angular va ser declarat desert.

Carles Sala i Vila (Girona, 1974) és mestre. Des de fa un quant temps es dedica també a l’artesania i, sobretot, a escriure històries per a nois i noies. Des del 2008 ha publicat Sóc com sóc (Barcanova), Flairosa, la bruixa dels sabons (segon premi Barcanova) i Bona nit, Júlia (La Galera, premi Guillem Cifré de Colonya). També ha publicat dos contes a la revista Cavall FortEl triomf d’en Polit Bonaveu es publicarà aquesta tardor a la sèrie blava de la col·lecció, adreçada a lectors a partir de set anys.

Continua llegint

L’home que es va aturar davant de casa, de Joaquim Carbó

L’home que es va aturar davant de casa, d’en Joaquim Carbó, m’ha semblat una novel·la peculiar. És una novel·la de l’Oest, de vaquers i indis, però no és pròpiament una novel·la d’aventures (a pesar que ho és en part i que l’autor és un mestre del gènere), ans sobre tot una novel·la de formació, de creixement i maduració moral, fins a cert punt una Bildungsroman (Viquipèdia).

Encara és peculiar dins d’aquest gènere perquè la maduració la fan dos personatges d’edats molt diverses: el jove Leo Mills i el seu avi, gràcies a en Sam, «l’home que es va aturar davant de casa», qui amb la seva empenta, el seu humor i la seva saviesa els ensenyarà a respectar els altres, com l’indi Llop Solitari o, ja a l’epíleg, el negre Bafoulos.

Un tercer tret la caracteritza: el creixement es fa, sobre tot, a través de la paraula, del diàleg, ja sigui entorn de passatges de la Bíblia, que el jove Leo llegeix a l’atzar per la nit i tots en parlen fins a treure’n l’entrellat, o mentre passegen o alguna raó reté els personatges a casa. És una novel·la prou cervantesca, si pensem a la segona part del Quixot, on el veritable plaer és menys l’humor que la xerrada.

Continua llegint

Breu: 4 de juny, l’Eulàlia Canal, a La Gralla

Dijous 4 de juny a les set de la tarda, a l’Espai Gralla (4a planta), es presentarà el llibre Un cargol fabufantàstic, de l’Eulàlia Canal. Hi seran l’autora, l’Anna Maria Farrés (assessora literària d’Editorial Barcanova) i l’escriptor Pere Martí.

Difícil d’acontentar, de Shel Silverstein

.

DIFÍCIL D’ACONTENTAR

(Per llegir de cap a peus sense respirar)

La Rosa em fa nosa,
l’Aleix m’avorreix,
l’Elena em fa pena,
en Martí és un garrí,
la Marta m’afarta,
l’Adrià és un marrà,
la Felipa m’empipa,
en Bernat és cagat,
la Claror em fa por,
en Guifré és barroer,
l’Ada és guillada,
en Raül és gandul,
la Mar es vulgar,
en Pau és babau,
Darabuc és un ruc
poruc i farruc
i miri allà on miri,
tothom m’és feixuc!
(Uf…)

*

HARD TO PLEASE

(To be said in one breath)
Elaine gives me a pain,
Gill makes me ill,
Winnie is a ninny,
Orin is borin’
Milly is silly,
Rosy is nosy,
Junie is loony,
Gussie is fussy,
Jackie is wacky,
Tommy is balmy,
Mary is scary,
Tammy is clammy,
Abby is crabby,
Patt is batty,
Mazie is lazy,
Tiny is whiney,
Missy is prissy,
Nicky is picky,
And almost everyone
Makes me sicky.
(Whew!)

.

Podeu fer servir la versió lliurement. El millor efecte s’aconsegueix, potser, si us hi afegiu al final o em substituïu a mi. Aquest punt no es troba a l’original, però pels usos en grup o en l’aula va bé, ja que recorda que l’humor ha de començar per un mateix. I si jugueu a ampliar el poema amb nous «insoportables», potser ajuda a evitar de caure en paraules massa gruixudes o utilitzar el poema com a arma, quan és una ironia.