Premi El Vaixell de Vapor 2009, per El triomf d’en Polit Bonaveu, de Carles Sala

Resum de la nota de premsa de Cruïlla:

El guardó, dotat amb 24.000 euros, es va lliurar en una festa d’homenatge al 25è aniversari d’Editorial Cruïlla, de la col·lecció i del premi d’El Vaixell de Vapor, en què també es va fer entrega d’un guardó commemoratiu als vint-i-quatre guanyadors de les anteriors edicions. El premi 2009 de literatura juvenil Gran Angular va ser declarat desert.

Carles Sala i Vila (Girona, 1974) és mestre. Des de fa un quant temps es dedica també a l’artesania i, sobretot, a escriure històries per a nois i noies. Des del 2008 ha publicat Sóc com sóc (Barcanova), Flairosa, la bruixa dels sabons (segon premi Barcanova) i Bona nit, Júlia (La Galera, premi Guillem Cifré de Colonya). També ha publicat dos contes a la revista Cavall FortEl triomf d’en Polit Bonaveu es publicarà aquesta tardor a la sèrie blava de la col·lecció, adreçada a lectors a partir de set anys.

El triomf d’en Polit Bonaveu (sinopsi)

En Polit Bonaveu és un home net i polit com ell sol, que viu senzillament en un piset vell i atrotinat de la ciutat. Un dia, però, l’assessor artístic Amadeu Tucanta descobreix el do que té en Polit per cantar, si més no quan és a la dutxa, i li proposa de fer-se artista dels escenaris. A partir d’aleshores, la vida d’en Polit Bonaveu canvia de dalt a baix. Arrossegat involuntàriament per l’esperit negociant de l’Amadeu Tucanta i el seu soci -en Conrad Jocobro-, es troba actuant a l’auditori de la ciutat aquella mateixa nit, amb el sobrenom de la Veu Prodigiosa i davant d’una expectativa sense precedents.

Però, com ja ho havia advertit als seus assessors, en Polit mai no ha cantat fora de la dutxa de casa seva, i pel que es veu avui no podrà fer cap excepció, encara que sigui dalt de l’escenari. La polèmica està servida! I els maldecaps també!

Tot i alguns moments de desànim profund, però, aquesta limitació -gens banal per a un cantant- no aconsegueix fer desistir en Polit Bonaveu, sobretot gràcies a la Petra Arquet, la directora de l’orquestra. La Petra, una dona decidida que no pot sofrir la manera de fer dels Tucanta & Jocobro, s’ha inventat una tècnica que ha salvat la carrera de molts dels artistes que en Polit admira: la Marina Veufina, en Tip Baix, en Roc Corranda, la Julieta Dodepit…

Pel que sembla, ara és el torn d’en Polit Bonaveu. El seu futur com a cantant en depèn.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s