.
LA GUERRA D’ABRACELLS
No m’agrada la guerra de vaixells,
més m’estimo la guerra d’abracells:
ningú se’n va a pic
a cops de canó,
ans fas nous amics
a cops de petó,
moixaina i somrís.
—I guanyar? Qui guanyarà?
—Tothom qui hi vulgui jugar!
*
HUG OF WAR
I will not play at tug o’ war.
I’d rather play at hug o’ war,
Where everyone hugs
Instead of tugs,
Where everyone giggles
And rolls on the rug,
Where everyone kisses,
And everyone grins,
And everyone cuddles,
And everyone wins.
*
Versió pròpia, molt lliure. (Si us agrada i la voleu distribuir copiada, us agrairé que n’esmenteu la font.)
Hola,
m’ha agradat molt. Amb el teu permís els hi llegiré als meus fills!
Moltes gràcies per traduir-lo,
fins una altra!
No et cal pas el meu permís, per això… Em referia a casos molt diferents, de gent que s’enduu la traducció i la copia al seu bloc com si fos seva, sense dir un mot d’on l’ha tret ni molestar-se a enllaçar. Jo no hi guanyo ni hi deixo de guanyar, per un enllaç; però darrera de qualsevol traducció hi ha hores de feina, i jo la regalo de gust, però amb la petita condició que ningú la faci passar per seva.
M’alegra saber del teu bloc, en prenc nota. Gràcies per les teves paraules.
Sé que eres generós a l’hora de compartir, però també sé que no està bé això de copietejar sense citar.
Per cert, una il·lusió llegir aquest poema en la nostra llengua. Gràcies, Gonzalo
Hola, Sàlvia:
Són poemes que s’enduen moltes hores, i l’únic que pretenc és animar (a les poques persones que encara no ho fan) a fer el petit pas que va de dir “he trobat això” a dir “he trobat això aquí”.
Però en cap cas voldria que la qüestió dels permisos fos més important que el poema en si. A veure si trobo la forma de dir-ho.
Dilluns pujaré “Difícil d’acontentar” i aquí s’acaba la sèrie per ara. Seria bo que algun editor s’animés a treure Silverstein en català.
Una abraçada