El rellotge mecànic, d’en Philip Pullman, és un conte fantàstic i moral de tradició romàntica, situat, com potser no podia ser d’una altra manera, a Alemanya. En Pullman sap combinar amb encert una certa complicació formal de la trama i els seus possibles nivells amb una redacció senzilla. Al meu parer, la gràcia essencial del conte —un conte eficaç, però no magnífic— rau a la combinació de nivells: real, literari, demoníac, moral i màgic. El conte imaginat, narrat a la taverna, es fa real de sobte, quan irrompen en escena els personatges de la ficció; això obligarà a triar i representarà destins diversos per a cadascú dels personatges; el final és de recompensa i esperança per uns i d’exili o mort per uns altres.
El conte no té la mateixa força inquietant pura de La meravellosa història de Peter Schlèmil o de El diable de la botella (ni menys encara, del Faust), però n’és una bona introducció.
- Philip Pullman, El rellotge mecànic, trad. Josep Franco, Bromera, València, 2005. ISBN: 978-84-7660-711-4.
Darabuc · literatura per a infants i joves 
A mi em va agradar força “El rellotge mecànic” que vaig llegir en la seva versió original en anglès, “Clockwork”. Tot i que, tal com esmentes, no arriba a l’alçada de la història de Peter Schlemihl o de “Faust”, ni crec que ho pretengui, trobo que “El rellotge mecànic” té un tret molt notable: la construcció de la història on cada peça està tan ben posada com en un rellotge mecànic. A més, em sembla un llibret perfecte per als molt joves –és curtet i la redacció és prou planera, tanmateix, la història és intrigant i està contada amb mestria.
Sóc una incondicional d’en Philip Pullman. Què hi farem.
Qualsevol diria que t’has d’excusar per ser incondicional d’un autor amb una capacitat de fabulació extraordinària, una feina excel·lent de documentació i una perícia gairebé de mestre en la construcció de les trames. 🙂
Jo llegeixo tot el que trobo seu; tot m’agrada, però no tot per igual. En qualsevol cas, la comparació amb Faust o Schlèmil només volia situar. El Faust difícilment és una lectura per joves, i l’Schlèhmil, no per tots. En canvi, aquest Pullman sí és una bona lectura general per joves.
Gràcies pel teu comentari.