Cançó d’Ariel, de Shakespeare, traduïda per Vinyoli

Full fathom five thy father lies;
Of his bones are coral made;
Those are pearls that were his eyes;
Nothing of him that does fade,
But doth suffer a sea-change
Into something rich and strange.
Sea-nymphs hourly ring his knell:
Ding-dong,
Hark! Now I hear them – Ding-dong, bell.

(The Tempest, I, ii)

CANÇÓ D’ARIEL

Ben bé cinc braces fondo jeu ton pare:
dels ossos seus se n’està fent coral,
el que eren els seus ulls són perles ara,
ni una mica del que és en ell mortal
no s’ha perdut: una mudança clara
de mar el torna en cosa rica i rara.
Nimfes toquen a morts per ell cada hora: el dring
escolta!, ara les sento, ning-nang-ning.

(Joan Vinyoli, Domini màgic, dins Poesia completa, Edicions 62, 2008, p. 369.)

darabuc-pollock-fathom-five

(Full fathom five, de Jackson Pollock)

En el moment de redactar aquesta nota no he sabut trobar a YouTube cap versió de la música que em complagués; en dóna un aire aquest “Have you seen the bright lily grow” cantat per Andreas Scholl:

4 responses to “Cançó d’Ariel, de Shakespeare, traduïda per Vinyoli

  1. ¡Qué estupendo el video con el previo calentando la voz! Los contratenores tienen una voz de una belleza inusual (menos mal que ya no hacen como en el Barroco para conseguirlo) y una técnica prodigiosa.

    Un bello poema sobre transformación tras la muerte. Leo en la wiki que la música se atribuye a Robert Johnson, contemporáneo de Shakespeare.

    Gracias por enseñárnosla.

  2. Gràcies a tu per la precisió.

    De CD amb cançons de l’època de Shakespeare n’hi ha de tota mena. Juraria que hi ha fins i tot un Shakespeare Consort (per bé que, com a crític musical nul, no sé si és un ratolí amb nom de lleó, com aquells títols de novel·les de segona amb personatges de primer nivell: tot és de Mozart, de Dante, de Petrarca, Shakespeare o d’algun rei famós). Jo en gaudeixo, això sí que ho sé. En aquests vídeos són en directe a una església de Riga, amb peces polifòniques una mica anteriors:

    Una salutació ben cordial

  3. A mí me pasa lo mismo, aunque a veces sólo se trata de encontrar recurrencias. De las búsquedas que hice había siempre un nombre recurrente, el de Alfred Deller, contratenor pionero que fundó el Deller Consort (discografía en medieval.org). Aunque tampoco sea un especialista, creo que no me equivoco al pensar que es una buena referencia.

    Por cierto, escuché una estupenda versión de Deller de la canción de Ariel (y “Where the bee sucks”, también de “La Tempestad”) en el Spotify.

    Saludos,

  4. Where the bee sucks, there suck I;
    In a cowslip’s bell I lie;
    There I couch when owls do cry.
    On the bat’s back I do fly
    After summer merrily.
    Merrily, merrily shall I live now
    Under the blossom that hangs on the bough.

    La vaig haver de traduir en certa ocasió i el resultat va ser nefast: té una concisió no sé si impossible de tornar en forma de cançó de mètrica parella.

    Crec recordar que de l’època de la meva economia d’estudiant (no quan un és ric, és clar, sinó quan un menja pa amb mortadel·la per tal de poder comprar-se un disc) tinc algun d’en Deller. Ja tinc ganes de treure-li la pols.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s