Blanc és el tercer llibre de la col·lecció «Poesia de colors», de Lola Casas, publicada per Abadia de Montserrat. Aquests llibres inclouen poemes de metre en general lliure, adreçats a uns lectors una mica més crescuts que els dels publicats per l’autora a «Els flautats» o «Ala Delta»: són més lleugers, sovint basats en una petita anècdota o imatge que mou a reflexionar, a somriure o a sentir què li passa a una certa veu poètica (humana o no); són poemes menys situats, menys embolcallats per explicacions clares del context de la veu (el que no vol dir que s’hagin de «desxifrar», sinó senzillament que fan un passet més de complexitat i el·lisió).
Cada llibre és il·lustrat per un autor que treballa amb plena llibertat; la sèrie té coherència en la veu poètica, però no en la veu gràfica. És un encert, al meu parer, car un passa d’un llibre a l’altre pensant: Què n’hauria fet, d’aquest poema, en Comotto? I d’aquest en Carosia?
A Blanc li posa imatges en Pere Borrell, amb un exercici de línies gruixudes i amb caràcter, i cert gust per la creació de marcs on la contemplació més atenta va descobrint diversos elements lligats amb el poema. Però aquest «excés» s’acompanya d’altres poemes dibuixats d’un sol traç. El de la imatge superior és relativament excepcional, potser, pel poc pes (quantitatiu) de la il·lustració a la plana.
- Vegeu, d’aquest mateix llibre, el poema «Hora de berenar» a El racó de la biblioteca del CEIP Mare de Déu del Remei, d’Alcover.
Darabuc · literatura per a infants i joves 
La Lola Casas no deixa de sorprendre. Aquesta col·lecció ens demostra, un cop més, que la lectura de la poesia pot ser a l’abast de tothom i que, tal com diu ella mateixa, es pot fer poesia de qualsevol cosa.
Les il·lustracions d’aquest llibre, Blanc, són assombroses.
Jo diria que hi ha tres figures essencials en la poesia per nanos relativament recent. La Joana Raspall, que té una constància admirable. En Miquel Desclot, que té una qualitat especial des del punt de vista del rigor literari (és més exquisit, si es pot entendre sense que soni malament). I la Lola Casas, la gran renovadora, que no para d’obrir portes a formes especialment properes de poesia. A més, trobo que el fet de fer llibres temàtics és un gran encert.
(Una qüestió tècnica, Mònica: no em funciona el feed del vostre bloc. Em dona aquest error: “Error d’anàlisi XML: la instrucció de processament xml no és a l’inici de l’entitat externa…”)
Ja me n’he adonat, mirarem si hi ho sabem arreglar. Gràcies,
Mònica