A vegades, per conseguir petites coses terrenals va bé demanar la Lluna. Si més no, aquesta lliçó de picardia és la que ens donarà l’Amèlia quan el seu pare, molt raonablement, li prohibeixi de tenir gosset. Perquè és clar, les necessitats d’un cadell queden reduïdes a ben poc si un les compara amb les que ens provocaria una àliga, per no dir un elefant, per no dir una balena, per no dir…
El guió del conte és previsible, però no per això menys eficaç, i les il·lustracions són molt expressives i funcionals (des del meu punt de vista subjectiu, un però menor és que no sempre veig la raó dels nombrosos canvis de perspectiva, un punt marejants).
La imatge procedeix del web de l’editorial, que no té versió catalana.
- L’Amèlia vol un gos, de Tim Bowley i André Neves, Kalandraka-Hipòtesi, 2008, 30 pp., ISBN 978-84-935912-8-1. Fitxa bibliogràfica.
Darabuc · literatura per a infants i joves 
Ui, quan qui jo em sé vegi aquesta entrada al blog!
A mi m’agrada doncs. Està molt bé que Kalandraka a més d’oferir-nos el llibre en català també tingui una bona oferta en anglès. Una manera d’introduir la llengua amb contes especials.
Hola, Montse:
Vam riure a gust, amb aquest, oi que sí?
Una abraçada.
Hola, Fe:
No sabia que l’editaven també en anglès. Ara, la literatura infantil és en general una bona entrada en una altra llengua, també pels adults. A més d’estudiar les declinacions de l’alemany o les llistes de vocabulari, per exemple, a la que puguis, llegeix Janosch, i després Ende…
Una abraçada.